Sense tallar-se les venes

Les urnes superaren les previsions i les darreres eleccions municipals trasbalsaren el mapa polític badaloní com mai ho havien fet. Els resultats foren notícia des d'aquí fins a la Xina. Amb un clar guanyador, tota la resta de l'arc institucional, per diverses circumstàncies, fou passat per la pedra. Abans de marxar de vacances, s'oficialitzà el canvi d'alcaldia, de socialista a popular, amb cara de pomes agres entre la nova oposició i, a partir d'aquí, el goteig de notícies, ben filtrades pel govern de Garcia Albiol, posà en evidència el perquè de tot plegat.

La notícia dels grups derrotats ha estat la manca de notícia. Segurament, tancats a les pròpies casernes d'hivern, socialistes, convergents, ecosocialistes i republicans hauran analitzat els motius de la desfeta i tot allò que feren malament en l'anterior període i durant la campanya. Però cap no ha fet públic acte de contrició dels errors comesos. Encara, alguns dels desnonats es pensen que guanyaren la partida i només les males arts dels altres els privaren de ser els amos del tros. Els conciutadans, molt més simples, saben que dos i dos fan quatre i que els errors es paguen, fins i tot quan són el resultat de les petites misèries dels altres. Les desfetes sempre tenen culpables i, en el darrer dels casos, cal demanar comptes als responsables polítics. Recordo temps passats, aleshores la política era més generosa, quan una derrota electoral comportava la immediata dimissió del responsable polític, després d'explicar públicament el perquè dels resultats i sense que fos ni tan sols culpa d'aquest. A Badalona en tenim exemples. Però ara el màxims responsables locals socialistes, convergents, ecosocialistes i republicans miren cap a un altre cantó i no diuen ni piu. I dic responsables polítics i no pas caps de llista, encara que a vegades una i altra figura coincideixen.

Són lluny els temps gloriosos de l'imperi romà, quan l'error de cònsols i senadors acabava amb el seu cos estès a la banyera, uns per l'acció de la cicuta i altres amb les venes tallades. Ara no cal tanta heroïcitat; només reconeixent els errors i dimitint es compleix amb el deure. Clar que és tan còmode seguir a la cadira i cobrar a final de mes.