Barra

Assistim a l'absoluta institucionalització de la barra. Els lectors saben que bancs i caixes, malgrat els enormes guanys que exhibeixen, tenen problemes i els resolen amb fusions, tancaments d'oficines i estalvi de personal. El mes passat, em vaig adonar que eliminaven l'oficina de la caixa ics on administren els tres cèntims que de moment encara tinc estalviats. Em vaig acostar a la porta i vaig llegir un rètol que deia, més o menys: “Millorem el servei per a vostès. Ens traslladem al carrer...”, on no han obert cap nova oficina, sinó que han reduït personal. D'entrada, vaig pensar que era una broma-denúncia del moviment dels “indignats”, però no, es tractava de barra en estat pur. L'estratègia consisteix a prendre'ns per beneits i fer-nos creure que treballar més hores i cobrar menys és bo per a nosaltres; que pagar més impostos i que els rics no en paguin ens beneficia; que disposar cada dia de menys atenció mèdica resulta més positiu –fa poc vaig veure a urgències com es treien de sobre un malalt amb el temps d'emetre un diagnòstic precari i en el moment que ben just podia caminar fent tentines i marejat–; que la cultura catalana viurà millor amb recursos mínims; que a les escoles, als instituts i a les universitats sobraven professors i ara l'engranatge funcionarà millor. Per què no eliminen el Senat, si volen estalviar?