Les llistes d'inici de curs

L'ensenyament ha esdevingut tan complex que cada començament de curs és un meló per obrir. Una professora veterana, d'aquelles amb empenta, que s'arremanga en lloc de rondinar, em deia que li han passat les llistes dels alumnes d'enguany amb tot de creuetes i senyals. Aquest acaba d'arribar de la Xina, aquest viu amb els avis, aquest ve rebotat d'un altre institut, aquest acumula més amonestacions que dies lectius, aquest viu deixat de la mà de Déu... A tots els savis de Vilatrista que afirmen tenir la vareta màgica de l'ensenyament els voldria veure a l'aula amb llistes d'aquestes a les mans.

Jo vaig ser cap d'estudis de dos instituts. A tots dos llocs em trobava sovint que havia d'atendre famílies i jo no tenia cap informació a mà, per això vaig promoure un fitxer centralitzat amb les dades bàsiques dels alumnes (fotografia, nom, adreça, telèfon, noms i professions dels pares, situació acadèmica, avaluacions actualitzades...). Un company va ampliar i afinar uns quants epígrafs de manera que permetessin elaborar estadístiques útils per al centre. Com sol passar quan una cosa funciona, d'altres instituts van adoptar el mateix model de fitxa.

Aquelles fitxes avui no servirien per a res. Només per mesurar la transformació de la societat i, doncs, de l'ensenyament. Llavors no preguntàvem de quin país venia l'alumne, quant de temps feia que era entre nosaltres, quantes llengües parlava ni quina era la seva llengua familiar, que pot ser més d'una. Tampoc no serveix de gaire demanar el nom del pare i el de la mare. I tampoc el nombre de germans. Ara hi ha tants pares de facto com biològics, tants mitjos germans, tantes famílies reestructurades i tantes de desestructurades, que no tinc ni idea de com ha de ser avui mateix una fitxa que contingui la informació essencial de cada alumne. L'únic que veig clar és que l'apartat “observacions” ha de disposar d'un espai generós.