Independència

No hi ha fet significatiu que passi en l'actualitat política d'aquest maleït Estat en què ens ha tocat viure que no refermi la convicció que l'única solució per poder viure amb un mínim de normalitat com a nació és la independència. Per només posar uns exemples recents tenim la sentència del Constitucional contra l'Estatut, la modificació unilateral de la Constitució i, finalment, la interlocutòria del Tribunal Superior en contra de la immersió lingüística. Tot plegat forma part d'una mateixa estratègia en què els jutges ja són part interessada i activa en contra de Catalunya, de la seva llengua i de la seva idiosincràsia. Ens volen minoritzats, subjugats i espanyolitzats. Com pot ser que uns jutges dictin sentències contra el seu propi país i la seva pròpia llengua? La resposta és que aquests jutges no són nostres, sinó que, més enllà de qualsevol criteri de justícia i independència, ells responen al dictat de les seves lleis. En aquest marc en què ells dicten les lleis i marquen les normes de joc, és evident que Catalunya no hi té res a fer. És el joc que atia el Partit Popular, que ja podem veure com defensa al País Valencià i a les Illes la llengua del país, que també practica el mourinhisme fent veure que els agredits —nosaltres— som els agressors. Mai no estarem prou agraïts a aquests jutges que de mica en mica ens acosten més a la independència.