Diàleg franc a l'inici del curs escolar
El curs escolar comença avui en unes circumstàncies difícils. D'una banda, les noves autoritats d'Ensenyament han anul·lat algunes innovacions de l'anterior administració, en especial l'anomenada sisena hora. Però aquest canvi, tot i ser notable, no és capital. El que importa de debò és que vivim l'etapa més dura de la crisi, que ha obligat l'administració a retallar de poc més d'un 7% el pressupost dedicat a l'ensenyament. Aquesta tisorada es manifesta, per exemple, en el fet que la plantilla del professorat es manté estable, mentre que la població escolar ha crescut notablement. Per aconseguir l'equilibri, el professorat farà una hora lectiva a la setmana més, cosa que implica un sacrifici –és de justícia reconèixer-ho– perquè aquesta hora implica una preparació i la feina de l'alumnat s'ha de revisar després. Quan el professorat es queixa, no ho fa perquè vulgui treballar menys, sinó perquè vol treballar millor en benefici dels infants.
El malestar que es va produir durant els últims mesos del curs passat, quan es va parlar d'aquests canvis, té com a corol·lari que en una comunitat tan complexa com l'educativa mai s'ha de prendre una decisió que enfronti una part amb l'altra. En un context de crisi, retallades i sacrificis, l'administració hauria de donar dos senyals: primer, fer saber al professorat i a les famílies, i no d'una manera retòrica, sinó clara, que es compta amb ells per sortir del mal pas. I segon, explicitar que l'ensenyament recuperarà amb escreix tot el terreny perdut quan retorni la prosperitat; que retornarà. I els representants de professors i famílies s'han de mostrar receptius, perquè aquest ajustament no es fa per gust, sinó per abreujar la durada de la crisi.
