Duran i Lleida, el meu heroi

Sí, aquest és un article d'elogi a Josep Antoni Duran i Lleida. Demano als lectors que reprimeixin l'impuls de tornar a la portada d'aquest diari per comprovar que no és La Vanguardia, que no ho és pas. En aquest cas es tracta d'un elogi al Duran i Lleida del futur, un patriota que comença a gestar-se en aquests dies turbulents a les corts i els tribunals espanyols, que han decidit arremetre amb decisió per eliminar una vegada per totes “el problema catalán”.

El líder d'Unió es troba en un punt d'inflexió de la seva carrera política que no és pas nou. Al llarg de la història molts personatges rellevants es van trobar en una cruïlla similar, i van prendre partit pel seu país, sacrificant gran part del capital personal i polític acumulat durant anys. A començament del segle XX, a Irlanda, Roger Casement va seguir un patró similar. Aquest irlandès de família terratinent, unionista i protestant de l'Ulster, era membre del servei consular de Sa Majestat britànica. Era un de tants irlandesos que estimava la seva pàtria però que no considerava aquesta estima incompatible amb el domini britànic. Amb una trajectòria impecable en defensa dels interessos de la Corona, va arribar a ser investit cavaller pel rei Jordi V. Tanmateix, el mal govern britànic d'Irlanda, l'asfíxia financera i impositiva, la negativa a concedir-hi més autogovern, va fer evolucionar el pensament polític de Casement fins a convertir-lo en un dels líders del moviment secessionista irlandès.

A casa nostra també hem viscut processos similars. Macià era un militar espanyol que va esdevenir un líder separatista. Companys era un ministre espanyol que va acabar proclamant l'Estat Català des de la plaça Sant Jaume. No tots van ser tan valents. Alguns no van saber fer el pas quan tocava. És sabut el retret que Alcalá Zamora llançà a les corts del 1919 a Francesc Cambó: no es pot ser alhora el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d'Espanya.

Duran i Lleida té un actiu fonamental per a l'inevitable divorci que s'apropa: coneix com ningú els foscos processos mentals dels espanyols, sap com negocien, com defensen el seu model de país i fins on poden arribar. Duran ha de prendre una decisió que marcarà la seva vida política per sempre més i determinarà como se'l recordarà en els llibres d'història. Personalment, m'agradaria molt explicar als meus néts, d'aquí a 30 anys, a la vora de la llar de foc, com Duran i Lleida, el meu heroi, va contribuir decisivament a la llibertat definitiva de Catalunya.