La feina ben feta

D'entrada els haig de dir que sóc una persona refractària als cultes a la personalitat i als líders, i segurament això fa que alguns coneguts meus ho hagin notat, perquè n'he restat una mica distanciat mentre han estat en actiu. En la nostra societat hi ha una tendència a divinitzar excessivament els líders i a rendir-los un culte que sovint ens incapacita per a la mínima crítica. Però, com en tot, sempre hi ha excepcions de lideratges actius, que em semblen tremendament modèlics. Un d'aquest és Josep Guardiola, l'entrenador del Barça. Evidentment, no el conec personalment i segurament és aquest desconeixement el que em permet parlar més francament de les sensacions i dels missatges que transmet sense haver de mediatitzar-los per l'apropament personal.

Josep Guardiola i el Barça d'avui són una font impagable de transmissió de valor positius. Actualment aquests valors són molt escassos a Catalunya i fora bo que la nostra societat els recuperés urgentment, perquè el desert en què ara com ara estem no ens pot portar a cap lloc de privilegi. Per si algú encara en tenia dubtes, ha estat ell qui ens ha mostrat, i ho ha fet a tot el món, que els valors són imprescindibles per tenir èxits. Els valors són les conviccions profundes de les persones que determinen la nostra manera de ser i orienten la nostra conducta i, consegüentment, determinen una societat. Els valors tenen efectes, no són innocus!

Quan el nostre país queda sorprès i agraït pels valors que transmet en Pep és perquè, en el fons, tots tenim un buit interior i agraïm l'exemple de qui, sense cap complex, se'ls creu, els posa a la pràctica i els comunica. Transmet valors d'humilitat, de la passió per la feina ben feta, pel sentit de pertinença, responsabilitat, autoritat... Ell diu: “ no sóc un exemple, simplement sóc un apassionat del meu treball.” I malauradament, avui, per a nosaltres, ser això ja és ser un exemple. No m'imagino que un enamorat de la seva feina, com diu Guardiola, mentre fa allò que li agrada, pensi en els diners. El vocacionals tenen una visió transcendent del que fan, i ell mateix molt sovint explica la gran sensació de plaer que li provoca quan guanyen, veure aquelles cares de tanta gent feliç. És una sensació semblant a la que s'espera d'un metge quan mira un malalt que ha pogut ajudar, la d'un mestre que ha ensenyat, i un bomber o un agent dels Mossos d'Esquadra quan ha pogut socórrer algú d'una situació crítica. Aquesta sensació gratificant no es compra amb diners. Veig impossible que algú amb aquests valors de passió per la feina es manifesti mai i talli carrers, perquè ha de treballar una hora més, per exemple. És per això que la transmissió de valors que fa l'entrenador del Barça i el mateix equip, actualment amb la greu crisi, té més importància que mai.

A Catalunya, estem en un moment econòmic molt difícil i cal l'ajut de tots els que tenen talent i oportunitats perquè pensin molt més en la transcendència de la seva feina. El comportament de tots aquests vocacionals i el seu treball diari ben fet, fins i tot en moments i situacions difícils, és imprescindible per invertir la situació. “Si ens aixequem ben d'hora i ens posem a pencar, sense retrets ni excuses, som imparables”, diu l'entrenador. Fe en el país i en el nostre esforç. I si alguna vegada perdem, no busquem excuses, mirem on hem fallat i tindrem l'oportunitat per aixecar-nos. L'èxit no és mai assegurat, però els emprenedors saben molt bé que normalment la feina ben feta i la perseverança de la passió és un camí que segur que ens hi porta.

Només si som capaços de fer un país amb èxit podrem ajudar aquells que la vida els l'ha negat: un altre element moral per a l'esforç i la feina ben feta.