Submarinisme a Santa Coloma

Me'n vaig al mercat de Santa Coloma a comprar préssecs. Aquell marxant de sota les Mesures, d'on deu ser? M'hi acosto. Està atenent una dona romanesa que parla prou bé el català. Però el marxant, dali que dali, dirigint-se-li en castellà. Jo que li demano: –“I per què ho fas, això?” Em mira amb curiositat, deixa el que tenia a les mans, se les neteja amb el darrere dels pantalons i se m'acosta: –“A veure, prenem distància, prenem distància –m'aconsella–, del que et diré ja veuràs com me'n donaràs un 75% de raó, si no un 90%...” –“Caram, dispara...”, li dic gairebé avergonyit. –“Doncs li parlo en castellà... perquè Jo! tinc educació i respecte...”. Passat l'ensurt inicial, li replico allò que tu, estimat lector, ja saps de sobres: que el respecte es demostra procurant que el nouvingut es pugui sentir tan català com els nascuts aquí. El marxant torna a posar cara de filòsof i em perdona la vida per segona vegada: –“Oooh, prenem distància, prenem distància: com vols que un negre sigui mai català?!” Ostres, què passa aquí? Em giro cap a la dona romanesa, però no, no ha pas mudat de pell. Continua sent rossa i pàl·lida. Em giro ara cap al marxant, i no, no fa pas pinta d'idiota, si més no, en el sentit popular del terme. Una altra cosa seria si parléssim d'una idiòcia en sentit etimològic, és a dir, d'aquella tendència a tancar-se en els propis pensaments. Però no, idiota, el que es diu idiota, no ho és pas. Un tipus que es distancia per agafar perspectiva, que parla amb percentatges i que sap encolomar-te aquells préssecs de merda, tan farinosos, no pot pas ser-ho. Així doncs, què li passa, al nostre marxant? Que és un suro, ve-t'ho aquí! Un suro resistent a qualsevol immersió lingüística. I així ens anem enfonsant (que no immergint) enxarxats a tants suros... Una setmana després, per les mateixes Mesures, passa una processó de torxes reivindicant l'orgull de la catalanitat. I uns dies més tard, una altra concentració, aquesta vegada a la plaça de l'Ajuntament, per donar moral i suport als mestres. Em miro els manifestants proimmersió, em miro a mi mateix, també fent el submarinista, i de cop em sembla que tots plegats som una flota en naufragi i amb l'aigua al coll... Glup.. català... glup... a l'atac?