Poderós

Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid, està una mica preocupada aquests dies perquè hi ha, segons diu ella, una part del territori espanyol on no regeix la Constitució. Parla, és clar, de Catalunya, en què la defensa del seu idioma propi es viu a Madrid com un ultratge.

A mi aquesta situació em recorda un acudit que s'explicava al gueto de Varsòvia: dos amics jueus, pobres de solemnitat, es troben pel carrer. Un està llegint la publicació nazi Völkische Beobachter. “Què fas? –s'exclama l'amic– És que no saps de qui és aquest diari?” “Sí –li respon l'altre– però és que dóna bo de llegir en algun lloc que som els amos del món.”

A mi, amb la senyora Aguirre, em passa una mica això. Penso: “Mira que en som, de poderosos, els catalans, que posem contra les cordes Espanya!” Ningú ho diria veient el ball del PP i el PSOE, amb música de Merkel.

El que ha de fer la senyora Aguirre és preocupar-se menys per l'educació que s'imparteix a Catalunya i més –però molt més, eh?– pel que està passant a la seva comunitat, on té tots els mestres i professors revoltats. Ella diu que és una manipulació del PSOE i dels sindicats. Què diu ara? No hi ha ni un professor en tota la comunitat que sigui de la seva corda? Llavors sí que té un problema gros.

El que hauria de fer la senyora Aguirre és preguntar-se per què si a Catalunya també s'han fet retallades en educació els mestres no estan en peu de guerra. Ah, sí, home (o dona); que Catalunya és una societat tenallada pel poder polític. Gràcies per recordar-m'ho.