Enveja de setembre

A mi doneu-me setembre. Què voleu que us digui, que l'agost també està molt bé? Però és que té una llum diferent, i fa xafogor. I ja sé que Els Pets tenen un disc que es titula Agost, i al TNC serà la gran reposició de la temporada que ja ha aixecat el teló, i que la majoria de la gent és quan fa vacances i quan tot es paralitza, i que a les set ja és fosc. I també sé que el cantant francès Benjamin Biolay cantava Novembre toute l'année, novembre tot l'any.

Però a mi doneu-me setembre. Tot recupera el seu ritme, i canvia la llum. Sí, ja sé que Faulkner va escriure Light in August, però és setembre i al Romea fan Llum de guàrdia de Manrique i Pompermayer. El sol fa una llum filtrada, i el vent fa flexions, agafa to muscular. És el temps en què toca “plegar” avellanes, i és temps de verema. I quin plaer més gran no hi ha que menjar-se una figa, ja sigui de coll de dama, de pit de reina, o de bec de perdiu, fins i tot de tres fan càrrega. Collida de l'arbre encara és més saborosa. Sentir el frec polsós del fruit, obrir-lo per la meitat amb els polzes i clavar-li dentada, i deixar córrer aquella frescor a la boca. I després notar la persistència en el record, notar la presència física entre les dents d'una llavor.

Això és setembre, i també ho és veure la mar més assossegada. Gairebé cansada d'haver treballat tot l'estiu. Amb les platges més buides, o amb els cinc privilegiats que fan vacances aquests dies en que s'abaixen els preus. I quin ple de lluna no acabem de tenir?

Això ha estat setembre tradicionalment. Perquè de fa uns anys que el novè més de l'any pateix el verí dels envejosos que diria Sèneca, o que denunciaria Cristiano Ronaldo. I és l'enveja que fa que l'agost vulgui fer de setembre, i plou més, i és perquè es ric i guapo, que octubre i novembre també es copien les seves virtuts. I amb tot capgirat ara fa una calor que empudega. I passa que, com va escriure Ausiàs Marc: bullirà el mar com la cassola al forn, mudant color i l'estat natural. Per natura, doncs, enveja.