La llengua a Girona

El procés de normalització lingüística gairebé mai ha deixat de formar part dels debats polítics al 100%, a voltes emmascarats de qüestions tècniques i judicials. Doncs bé, amb el títol de La llengua a Girona no em vull referir, únicament, a com es parla o com s'expressa la gent, la ciutadania, a la magnífica ciutat dels quatre rius, a l'exuberant, culturalment parlant, Florència catalana, sinó que pretenc fer una ràpida radiografia de com es troba el tema de la llengua, la sociolingüística, en el conjunt de territoris que formen la regió de Girona; el que tècnicament/electoralment s'anomena la demarcació de Girona o que alguns, un xic nostàlgics d'autoritaris règims anteriors, encara denominen “la província de Girona/Gerona”. No hi ha dubte que, en el seu conjunt, l'ús de la llengua a les comarques gironines és força superior a la mitjana catalana; ara bé, comencen a existir zones en què la cosa no marxa gaire bé. Per exemple, en tota la franja costanera, des de Portbou fins a Blanes, amb les excepcions dels llocs que encara conserven l'esplèndid parlar salat, la normalització de la llengua, l'ús del català al carrer, és feble. A més, és molt preocupant que el sector turístic encara no consideri que la llengua pròpia de Catalunya ha de ser un revulsiu per millorar i transformar un model turístic força esgotat. La Costa Brava només tornarà a ser aquella terra màgica i encisadora, allunyada del turisme desendreçat i malgirbat, si inclou, com a valor afegit, la qualitat de la llengua i el seu ple ús en la quotidianitat. A la contrada gironina, molt rica en paisatges físics i geogràfics (mar/ muntanya, interior/costa, urbà/rural), també existeixen diversos “paisatges” lingüístics, graus diversos de consciència lingüística/política; de tota manera, amb excepcions limitades, l'acolliment lingüístic dels immigrants, tot i ser molt complicat, es fa més planer que en altres indrets de la demarcació barcelonina o tarragonina. En aquest sentit, sí que considero que Girona ha de liderar el procés de normalització del català, la lluita a favor de la immersió a l'escola, i rebutjar radicalment (políticament i socialment) aquells que pretenen posar en dubte el concepte del català com a llengua pròpia del territori i utilitzar la llengua com a arma llancívola, al servei de l'unionisme castellanista, per tal d'intentar fracturar la nostra estimada nació catalana.