Conte de tardor

Un amic, alarmat, truca a un altre amic. Té motius per estar-ne, d'alarmat. Li explica que, a través d'una font fiable, s'ha assabentat que un vell conegut de tots dos aviat serà nomenat per a un important càrrec institucional. Després d'un esclat de rialles filles de l'aprehensió nerviosa, després d'un parell o tres d'invectives pròpies del gènere sarcàstic, acaben la conversa i pengen.

L'amic a qui ha trucat es queda pensant en aquell vell conegut, ara cridat per “servir l'administració”. I pensa que amb el poder de vegades passa el mateix que amb el circ: vistos de prop, la seva mística pot esvair-se. Recorda com una de les liquidacions de la seva infantesa la vegada que va presenciar un espectacle circense assegut a la primera fila de butaques. Va poder veure com una ballarina, una nena molt més jove que ell, duia les sabatilles foradades de la punta. Un pallasso tremolava enfebrat mentre esperava el torn d'actuació. El lleó no es corresponia amb cap imatge platònica i emanava bravades pestilents.

Li és impossible no pensar en aquell vell conegut i en els seus vicis de joventut i maduresa. El vell conegut dirigirà recursos públics, sí. Però de jove sempre intentava escaquejar-se per no haver de pagar en els sopars col·lectius. El vell conegut aplicarà la llei amb severitat. Però, als qui el coneixen, els resulta impossible oblidar les vegades que amb orgull d'infractor es va passar la llei pel folre per satisfer els seus interessos egoistes. Els seus defectes són en l'ordre moral, no pas en el del coneixement. En aquest últim camp és una persona molt dotada. Per exemple: està preparada de sobres per designar el no-res en 5 o 6 idiomes o per conferenciar simulant profunditat. A sota dels retrats oficials i reglamentaris el vell conegut mantindrà un semblant respectuós. Però els que el coneixen saben que no té escrúpols, que detesta l'espècie humana en general i els individus en particular. Declararà que creu en els projectes col·lectius. Però l'univers del vell conegut comença i acaba amb els límits del seu ego.

Nota de l'autor: qualsevol dels personatges i contextos insinuats en aquesta obra són pura coincidència amb la realitat.