Anar i tornar de Garrigàs

“Garrigàs? Vaques marcant el pas”, va escriure Montserrat Vayreda. Avui, a Garrigàs, dormitori de Figueres i segona residència, de vaca no n'hi queda cap. Però, en canvi, els prodigis de l'automobilística, la velocitat i la barra del Ministeri d'Obres Públiques han dotat el poble d'unes amenitats noves. L'olivera del Bou és el paratge per on discorre una llarga recta de la inefable N-II, del bell mig de la qual surt la comarcal que mena al poble. Aquesta N-II, una de les carreteres més circulades d'Europa, que uneix Madrid amb París, si tinguéssim un Estat que no fes línies del TAV que han de tancar per falta de passatgers, seria una carretera de quatre carrils. Però l'N-II és exactament com fa cent anys, amb dos carrils i un simple stop per entrar-hi. Si, venint de Figueres, voleu deixar l'N-II i engolfar la comarcal, l'intens trànsit fa que us hàgiu d'aturar sobre la línia groga que marca el mig i encongir-vos virtualment mentre cotxes i camions us passen a fregar per la dreta i per l'esquerra. Si no ve ningú per davant, ja cal que vigileu: segurament algun homínid intentarà el doble avançament i, quan gireu, se us pot encastar a la vostra porta... Si voleu sortir de la comarcal del poble i anar cap a Girona o cap a Figueres, en no haver-hi carrils d'acceleració us esperareu estona i, quan goseu sortir, prepareu-vos pel ruixat d'odi que us dedicaran els cotxes a qui haureu importunat amb la vostra irrupció. La nostra Diputació també s'hi ha lluït, a Garrigàs. Fa poc ha fet una variant que evita el poble als que van o vénen d'Arenys, Palau de Santa Eulàlia o Vilaür; aquesta variant és més ampla que l'antiga carretera vuitcentista que s'ha vist positivament corregida per la millora, però... Però just a uns 300 metres abans d'arribar a l'N-II, l'amplària i l'esplendidesa increïblement s'acaben i cal acabar d'arribar a la via estatal en les mateixes condicions de quan van començar a córrer els 600. Per què?, que diria aquell. Els despropòsits quant a l'N-II han estat a bastament explicats i és un dels avantatges de ser espanyols: veure que es fan magnífiques autovies en altres llocs d'Espanya d'un trànsit ridícul i que s'ignoren les d'aquí. Però, i la ridiculesa de la Diputació? Amb quatre rals més l'obra s'hauria acabat amb elegància i eficàcia.