Opinió

llegir i Escriure

Els purgatoris de Sagarra

Encara no ha arribat al cel, mentre que Pla ja hi és

Demà, 27 de setembre, es compleixen cinquanta anys de la mort de Josep Maria de Sagarra. El seu fill Joan es queixa amb raó perquè l'aniversari no ha servit per programar-ne cap obra als teatres de Barcelona. Aquesta deu ser una nova estada del poeta al purgatori, després de la primera, que, segons Narcís Garolera, va durar trenta anys. Aquest silenci nou que ara torna a planar sobre ell sembla que el priva d'arribar al cel. Josep Pla, en canvi, ja fa temps que hi és.

Diuen que va ser Pla qui va fer conèixer la Costa Brava a Sagarra, quan el va convidar a passar un dies a Calella de Palafrugell. Sagarra, però, amb gran disgust de Pla, va preferir amagar-se al Port de la Selva. “Me l'estimo com si hi hagués nascut”, va dir d'aquella vila “plena de gràcia i mesura, que toca de peus a l'aigua arrapada a les pedres empordaneses”. “El cementiri dels mariners”, “Vinyes verdes vora el mar” i moltes Cançons de rem i de vela són fruit de les estades estiuenques al Port, escenari també de dues obres cabdals: el drama El cafè de la Marina i la novel·la All i salobre. L'acció d'aquest relat transcorre, com és sabut, entre el Port i Girona, i Sagarra va cometre l'error d'avançar a les pàgines del setmanari L'Opinió el capítol dedicat a la ciutat. Feia set anys que havia fracassat el seu festeig amb Mercè Coll i, ressentit, va fer un retrat cruel de les noies gironines, “que sembla que duen una bombeta elèctrica al baix ventre perquè tothom s'adoni que són dones”. Els poders públics de Girona el van condemnar i, a la platja de Llafranc, uns exaltats van estar a punt de tirar-lo al mar. Sagarra va haver de passar un temps al purgatori i es va redimir suprimint uns quants paràgrafs del llibre i escrivint el poema “Girona a la tardor”: “Sota del pont camina l'aigua trista; / és l'aigua de la pluja de Tots Sants.” Josep Pla el va replicar, irònic: “Per què trista? L'aigua, en aquest país, no és mai trista; aquest poeta deu tenir la terra a l'Havana.” Pla era de pagès, però Sagarra era de ciutat, sabia com podia ser de trista la pluja urbana. Tan trista com l'oblit del purgatori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.