‘Finis Cataloniae'
L'expressió llengua materna no és casual. Són les dones que transmeten la llengua, com també el sentit de la bellesa i els sabors de la cuina. Tot el que siguin valors, costums, ideals, religió… requereix la sanció femenina per poder imprimir caràcter. Encara que ho comparteixin, els homes sempre tenen altres maldecaps, i només saben transmetre coses accessòries com un ofici. Quan, parlant de política lingüística, el president Pujol cita la cançó dels Catarres passa per alt aquest aspecte fonamental. No podem pas comptar amb la Jenifer perquè transmeti la identitat catalana, donat que no és la seva. Si no s'hi oposa, ja serà molt. Les llengües no s'imposen, ens repeteixen tots els partidaris d'imposar una llengua, la seva; però la veritat és que sí, les llengües sempre s'imposen, per la força dels fets i per l'imperi del dret. Per tant tenim les de perdre. L'ofensiva jurídica deixarà el català com una optativa de llengua estrangera, i encara gràcies, i mentre sigui oficial a Andorra. La tossuda realitat ens convencerà aviat que no hi ha una majoria social capaç de conservar-lo com a llengua viva. No hi ha prou mares per sostenir aquesta nació, ves per on; ni fan prou fills. Mares catalanes, s'entén. I no és que no hi hagi habitants en aquest país, més dels que hi caben; però aviat li podran canviar el nom i en quedaran pocs que els sàpiga greu. Segurament Franco es referia a escenaris com aquest quan deia que tot estava lligat i ben lligat, i encara que molts dels qui coincideixen en la seva idea d'Espanya es neguin a vindicar-lo, el fet és que no han tingut, tenen ni tindran res a objectar-hi. Les nostres ments més lúcides, i per tant més silenciades, ens havien advertit. “És un problema de voler canviar el país. I jo hi estic en contra”, deia Heribert Barrera el 2001, davant la reducció progressiva de la població d'origen autòcton. I Joan Perucho dictaminava el 2003 que “Catalunya practica un meticulós suïcidi col·lectiu”, i augurava un final que “no vindrà per la imposició o per un acte de força destructiu” sinó per un conjunt de factors entre els quals destacava la recerca de la felicitat material immediata i l'índex demogràfic més baix del món. D'aquestes qüestions en política no se'n parla. Es tracta d'arribar vius a la legislatura següent, no de veure créixer la generació següent.
