Només són paraules

Només són paraules, només és un discurs. Però no se'l perdin, busquin-lo i llegeixin-lo sencer. Quan algú tan poderós com és el president dels Estats Units té el valor i l'atreviment de fer un discurs com el que va fer Barack Obama al Caire mereix el més entusiasta i encoratjador suport possible. Sóc radicalment partidari de la bona fe, encara que soni càndid o innocent o utòpic. La qüestió és que des que tinc ús de raó no havia trobat cap utopia tan seductora i creïble com la que ha proposat Obama al món des que va presentar la seva candidatura a la presidència del Estats Units. Comprenc que, vista la llarga llista d'experiències frustrades i defraudades, hi hagi motius més que suficients per desconfiar de qualsevol polític. Jo mateix desconfio o, més ben dit, confio molt poc o gens en la majoria de polítics dels quals tinc un mínim coneixement. I entenc perfectament que molta gent prevegi que Obama també acabarà defraudant les expectatives. Però mentre això no passi, mentre ell no llanci la tovallola o, més senzill encara, mentre no es converteixi en el que s'acaben convertint la majoria dels governants i quedi assimilat pel que en diem sistema, a mi em sembla que Obama és el polític que ha anat més lluny en la història contemporània a l'hora d'enfocar la gestió pública cap a la constitució d'un món més just, més igualitari i més pacífic. És cert que són només paraules. Ell mateix ho va dir: «Un sol discurs no pot eradicar anys de desconfiança.» El problema de les paraules és que en el món de la política s'han banalitzat, maltractat i falsejat tant que sembla que no tinguin cap valor. Però en el decurs de la història les paraules han canviat el món. Obama està reprenent aquesta tradició. També era utòpic el repte de Mandela a Sud-àfrica. I se'n va sortir. Estic disposat a córrer el risc d'emportar-me la gran decepció per haver confiat en les paraules (i uns quants fets, ja) d'Obama. Prefereixo córrer aquest risc que viure en el desengany, l'escepticisme i, fins i tot, el fàstic que provoquen la majoria dels polítics i/o governants del món. Són només paraules, però feia anys que ningú anava tan lluny.