En plena verema

Trepitjar raïm és un exercici que vaig poder practicar quan era menut en comptadíssimes ocasions i en cases particulars que, com que tenien un pedaç de vinya, es feien el vi per a consum propi. Ja fa molts anys d'això. No tothom deu poder dir el mateix. Agafat a la corda i jugant a ensorrar-nos en la muntanya de raïm que anaven abocant les portadores, no calia rentar-se els peus i sorties amb pellofes per totes les cames i amb uns regalims enganxifosos. Ara ja se'n trepitja poc, de raïm. El detonant d'aquests records és la visió, aquests dies, quan passes per qualsevol indret del Penedès, de les vinyes en plena verema, que ja fa dies que va començar. Colles de gent, màquines enormes que descarreguen els ceps del raïm i les carreteres van plenes de tractors amb les caixes, alguns cap als cellers cooperatius i d'altres directament als cellers amb vinyes pròpies o amb collites comprades amb antelació. Sembla que la mecanització ha permès també espaiar la recollida i, per tant, allargar en el temps tot el que abans es concentrava en unes setmanes intenses.

Les tècniques han avançat. Enòlegs i experts van filant cada cop més prim per encertar, després de contrastar totes les variables possibles: temps, humitat, intensitat del sol, sense gaire error, el millor lloc i moment, gairebé al minut, per començar a veremar. Els que en saben diuen que serà una bona collita, però no una de les millors, sembla que les pluges intenses del juliol i la sostinguda calor de l'agost han fet madurar amb massa rapidesa. Ara, però, la recollida automàtica ha fet que les colles de veremadors siguin més reduïdes i això en els moments que vivim genera algun problema.

El vi serà bo, la collita –si no hi ha algun desgavell de darrera hora, que també és possible–, sense ser excel·lent, sí que donarà uns resultats més que notables. Ara bé, per altra banda hi ha les lamentacions raonables pel preu que es paga pel raïm negre, el més baix de tot l'Estat, com ha denunciat la Unió de Pagesos. Alguns en culpen el monopoli en la compra per part de les grans empreses del territori. Malgrat que les collites siguin bones, si, com diu aquell pagès, per pagar-se un cafè necessita collir cinc quilos de raïm, no anem bé. Segur!