Disputant-se un plat a taula
Un dels moments de més tensió en les cúpules dels partits és quan s'elaboren les candidatures electorals; ho sé per pròpia experiència. En la meva època de militància havia format part d'algunes comissions de candidatura i vaig viure moltes lluites soterrades, i fins i tot públiques. A l'hora de la veritat, tots som humans i hi ha gent que s'hi juga molt, des de l'orgull i el poder fins al simple dret al plat de cigrons, passant pel gaudi del cotxe oficial o el tou amorós del seient de vellut. Quan convé, qualsevol aspirant a un lloc amb garanties vesteix el seu desig amb explicacions convincents, des del valor de l'experiència (repetir de candidat) a la necessitat d'equilibris ideològics (les famoses lluites de famílies) o de perfils (dones, joves, territoris...). Les llistes originen batalles i obren ferides amb cicatrius que moltes vegades el temps no esborra.
Hem entrat en el moment més calent del procés de tancament de candidatures per al 20-N i els conflictes ja són notoris. Al quadrant d'Esquerra, Bosch i Ridao, amb l'afegit de l'ombra de Tardà, ha continuat alimentant el cainisme dels independentistes, tot i aparentar formes més civilitzades. Els ecosocialistes veuen l'encert en la tria tranquil·la del número 1 dinamitada per la pressió dels seus companys de viatge, que reclamen un dos que mai no els ha correspost. Dels socialistes, la tibantor és forma de vida, quan només l'actual ministra de la guerra és actiu indiscutible, amb l'afegit dels nervis que signifiquen el fet de preveure possibilitats a la baixa. Més prudents, convergents i unionistes administren ordenadament les quotes de nacionalistes fredolics i sobiranistes ardents, segurs que la sang no arribarà al riu. Sense soroll, els populars tenen l'avantatge de poder oferir dies de vi i roses.
Abans del 20-N ja hi haurà guanyadors i vençuts. Després de la jornada electoral, la batalla es cobrarà, com sempre, algunes víctimes imprevisibles.
Quan no hi ha gaires prebendes a repartir, cal estrènyer-se el cinturó i el futur pot ser prou complicat com per qüestionar alguns plats a taula. Bé, els cigrons sempre hi seran, però és una menja complicada quan s'han acostumat al salmó i al caviar i a anar tirant de la targeta Visa adscrita al càrrec.
