El retorn de Turquia

El final de la Primera Guerra Mundial va comportar la disgregació d'un dels més grans imperis del món, l'imperi otomà, que abastava des dels Balcans fins al sud d'Aràbia i des de Tunísia fins al golf Pèrsic. Des d'aleshores, una Turquia primitiva i retardada ha estat només un humil aspirant a integrar-se a Europa. Ara, una nova Turquia pròspera i confiada es perfila com un seriós competidor d'Europa i una potència influent a la Mediterrània.

Governada des del 2003 pel partit islamista moderat del primer ministre Recep Tayip Erdogan, Turquia ha multiplicat la seva riquesa, ha realitzat reformes desactivant la influència dels militars, ha desafiat els EUA i Israel, ha afermat el seu prestigi al nord d'Àfrica, especialment a les antigues províncies otomanes de Tunísia i Líbia, i ha estès la seva influència a la Mediterrània oriental i a l'oest d'Àsia.

Turquia no només s'ha distanciat d'Israel, amb qui ha mantingut durant molts anys una estreta col·laboració, sinó que ha qüestionat la seva aliança amb els EUA i ha donat peu a sospites sobre la seva vocació europea malgrat que la Unió Europea és el principal mercat de les seves exportacions. A més, Erdogan ha entrat en conflicte amb Xipre per l'explotació dels recursos naturals de l'entorn d'aquella illa (gas i petroli) i ha declarat la intenció de desplegar la seva marina de guerra a la Mediterrània per protegir els seus vaixells mercants.

El mes passat, el primer ministre turc va ser triomfament rebut a Tunísia, Líbia i Egipte, escenaris de les revoltes reeixides al món àrab. A Erdogan encara li manca consolidar el seu lideratge, però la seva política subratlla el retorn de Turquia al primer pla de l'escenari internacional.