L'olor de la llibertat

Aquest cap de setmana he sabut que mentre el Barça s'entrenava a l'escenari del seus triomfs europeus, a Wembley, tres dies abans de guanyar la Champions, en un racó del País Basc se n'escenificava un altre, de triomf.

El vint-i-cinc de maig d'aquest any van començar a trobar-se terroristes amb familiars de víctimes amb l'objectiu que els primers demanessin perdó als segons per tot el mal comès després de cinquanta anys d'assassinats i d'atemptats. Una victòria de la societat basca que va encarant el camí de la reconciliació i que entén que no hi ha una altra manera d'avançar com a país, de sortir-se'n, si no és junts, malgrat tot. I aquest tot és molt més dolorós per a una part que per a l'altra. Ara bé, de la mateixa manera que diuen que dos no es barallen si l'un no ho vol, uns no poden perdonar si els altres no estan disposats a reconèixer la culpa i a demanar perdó. I per això, seguint l'exemple de l'IRA a Irlanda del Nord, ha arrencat el programa de mediació entre etarres i familiars de víctimes. Admiro el mèrit i la valentia de les famílies que havent perdut un pare, un germà o un fill assassinat a mans dels terroristes es vulguin asseure cara a cara per escoltar com aquell que els va arruïnar la vida els reconeix que es va equivocar, que el que va fer no tenia ni té sentit –i això és important–, que se'n penedeix i que vol demanar perdó. Que també té el seu mèrit però és diferent, les coses com siguin. Demanar perdó no és el mateix que disculpar-se, perquè disculpar-se és excusar els motius pels quals es va cometre una acció amb l'objectiu que la persona afectada per aquesta acció pugui entendre-la. En canvi, demanar perdó és haver assumit totalment la culpa, sentir tot el mal que vas provocar i encara que sàpigues que ja no hi pots fer res, ser conscient del mal, penedir-te'n i en la mesura del possible treballar perquè no torni a passar. Mark Twain, gran defensor de l'abolició de l'esclavitud, va ser testimoni d'escenes de perdó colpidores. I li va cridar l'atenció el que deia un esclau acabat d'alliberar: El perdó és la flaire que fa la flor un cop s'aixeca la sola de la sabata que l'ha aixafada. Al País Basc, malgrat que la flor ha estat trepitjada sense miraments fa una intensa olor de llibertat.