Front comú contra l'abstenció i l'extrema dreta

Després d'una de les campanyes electorals més fredes i descafeïnades que es recorden, avui els ciutadans de Catalunya i els de la majoria de països de la Unió Europea tenen una cita amb les urnes a la qual no s'ha de girar l'esquena. Les millors previsions auguren una abstenció superior a la de fa cinc anys, que a Catalunya ja es va acostar al 60% de l'electorat. En una democràcia com la nostra, aquests registres són altament preocupants, i més quan aquests dies s'ha pogut observar que els partits, i sobretot les dues formacions majoritàries, PSC-PSOE i el PP, s'han limitat a fer els esforços necessaris per arribar als convençuts i a preocupar-se més de si els seus líders, Zapatero i Rajoy, en surten reforçats o tocats. A diferència dels altres comicis, hi ha moltes poblacions en què en quinze dies no s'ha viscut cap acte de campanya electoral. Potser perquè ni les mateixes estructures dels partits no hi acaben de creure i s'estimem més debatre sobre els problemes casolans. També hi pot fer que a Catalunya no agrada la circumscripció única, ja que els candidats catalans amb possibilitats de sortir elegits es poden comptar amb els dits d'una mà. A més, s'acaba de fer pública una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió segons la qual la insatisfacció política ja afecta el 75% dels catalans. Ens hi juguem molt a Europa, i s'ha perdut una altra ocasió per discutir i debatre quina és l'Europa que volem i quin futur ens espera. Els primers resultats de països com ara Holanda, en què es va votar dijous, no són gens esperançadors. L'extrema dreta guanya adeptes, i si ho afegim a la inhibició de bona part dels potencials votants, això podria fer que el Parlament Europeu ja no representés l'Europa social i forta per la qual s'ha lluitat tants anys.