Gintònics

Durant una pila d'anys em vaig dedicar a demanar conyac Mascaró allà on anava. Fins i tot a Madrid, on havia de superar la broma de si volia el conyac més car de la carta, vaig aconseguir que algun restaurant l'incorporés a la seva oferta. Ara que tots som Cacaolat, penso en els Lumumba que sovint feien de colofó a les nits carregades. I al terrat les ampolles de 501, un cop buides, servien al pare per vinificar, a sol i serena, rancis casolans. Tot gràcies al conyac o al brandi, fins que va caure del circuit de masses. L'amenaça del whisky ja era a tocar, i l'onada dels maltes va ser definitiva. I a partir d'un cert moment era impensable acabar un àpat d'una altra manera que no fos amb un alcohol arribat d'Escòcia.

Es parlava de la cultura del whisky. Que és la manera de dir-te: vols dir que els has tastat tots? I en un món multicultural, el whishy s'estenia, i se sumava a cervesa, vodkes i roms. O a la cultura del vi, i a la de l'aigua, que són cultures diferents. La de l'aigua associada a les polèmiques dels transvasaments va més per la restricció, i la de la gamma dels alcohols, en canvi, va més pel consum. Els anys del vodka van anar lligats a la glasnost. Qui podia diferenciar entre els russos Stolichnaya o Moskovskaya, d'entre la força nòrdica dels Absolut?

Els roms van tenir també la seva època gloriosa, amb un nom per a cada platja del Carib: Flor de Caña, Matusalem, Bacardí, Brugal, Santa Teresa i una tirallonga infinita.

La moda ara és de gintònics. Qui l'ha dut? Qui l'ha ressituat amb tant d'encert? Perquè a veure, que s'entengui, en aquesta barra multi-alcohòlica, sempre hi ha hagut de tot, fins a plagis de riure, però de tant en tant la moda fa que els glaçons tinguin un o altre regust. MG o Giró, Xoriguer de banda, es van veure depassats pel Bombay Shapphire, quan lloros, moros i senyors de Puerto Rico el prescrivien per la ràdio. Encara es prenia en got llarg. Ara al segle XXI el gintònic es reinventa des de la taula, més que des de la barra. El prenem amb copa bombada, carregada de gel fins dalt, amb la pell de llimona esquitxant el combinat, i amb tòniques noves. Vols dir que és hora que torni la cultura del conyac?