Ni per sobre ni per sota

Potser sí que serà qüestió, per una vegada més, de suspendre la incredulitat cinematogràfica i, doncs, d'anar a veure la pel·lícula, recentment estrenada, de Ramon Térmens que, segons notícies de premsa (veg. aquest diari de dijous proppassat), tracta sobre la intolerància.

Per fer-ho, caldrà vèncer la repugnància inicial davant un títol (Catalunya über alles) desafortunat: per reductivista, per estereotipat, per faciló. No va ser pas Alemanya (i menys la seva llengua) el país més abrandat en la propagació a ultrança d'un nacionalisme letal. N'hi ha, com la genocida França, que encara exhorten en els seus himnes a regar els solcs amb sang aliena. O com aquell altre que (ja que no més) s'esgargamella cridant “bon cop de falç” (?!).

En qualsevol cas, el tema, en principi, promet. Diu a favor de la mesurada grandesa de la petita Catalunya tot exercici de reflexió sobre com tampoc ella no és immune al racisme i a la xenofòbia, com tampoc en el seu moment no ho va ser (proporcions guardades) a la temptació del feixisme.

D'altra banda, potser el màxim al·licient del film sigui –encara sense haver-lo vist– l'actuació de Jordi Dauder. No pas pel fet d'haver estat la darrera, abans del seu deplorable decés. Sinó perquè hi interpreta un tipus a les antípodes dels seus valors personals. Avalant així l'afirmació de Simone Signoret que ell mateix recordava a l'Avui (10.XII.2010): “No em fa res fer personatges contraris a la meva ideologia si el contingut del producte no ho és; el que no faré mai és el contrari.”

Una màxima, aquesta, que cabria aplicar igualment a l'esforçat gremi de lectors professionals: ai d'aquells que només exerceixin de tals a propòsit d'obres i autors amb qui comparteixen afinitats vivencials i de pensament!

I ai també de qui es cregui que el païset nostrat es troba per sobre (o per sota) de res o de ningú!