Sumar peres i pomes
Aquest setembre el PSC va fer unes valoracions molt triomfalistes del nou finançament a partir de les dades de la liquidació del 2009. Aquestes xifres que milloraven, segons ells, les previsions més optimistes fetes en el seu dia pel conseller Castells, no han estat contestades, amb l'única excepció d'un mitjà digital. La premsa es va limitar a reproduir aquestes dades sense contrastar-les, i el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat encara no ha publicat la valoració dels resultats del model.
El nou model de finançament ha suposat una millora de 1.986 milions d'euros, inferior a la que ha anunciat el PSC, i similar a les estimacions fetes per la majoria d'economistes. Pel que fa al principi d'ordinalitat, un dels objectius estrella del nou finançament, segueix sense complir-se. Així, el 2009, primer any d'aplicació del nou model, Catalunya és la tercera comunitat autònoma en capacitat fiscal (recaptació de la cistella d'impostos cedida per càpita) i la vuitena en finançament per càpita. El principi d'ordinalitat implicava mantenir el rànquing i ser els tercers en finançament per càpita.
EN termes de relació amb la mitjana, Catalunya estaria únicament dos punts per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, i no sis com ha calculat el PSC sumant el finançament per competències específiques (Mossos, presons, rodalies...) que altres no tenen. De fet, amb el model anterior Catalunya ja estava a la mitjana el 2009.
Aquesta obsessió A centrar-se en el finançament en relació a la mitjana és altament perillosa. Significa assumir que l'esforç fiscal que fa el nostre país no té cap importància, i també significa eliminar qualsevol consideració d'eficiència en el sistema de finançament.
Com podem valorar aquesta millora? Certament el primer que cal fer és explicar a la ciutadania la paradoxa d'estar parlant d'una millora quan la caixa de la Generalitat està més buida que mai. Quan parlem de millora en el finançament, no significa que la Generalitat hagi ingressat 2.000 milions més el 2009 que el 2008, sinó que sense el nou finançament, haurien entrat 2.000 milions d'euros menys a la caixa de la Generalitat, i les finances de la Generalitat encara estarien pitjor del que ja ho estan ara.
També cal explicar com es pot parlar d'una millora quan la liquidació del 2009 ha dictaminat que la Generalitat de Catalunya ha de retornar 2.478 milions d'euros a l'Estat. Aquesta és una conseqüència de les previsions equivocades de l'Estat, que no va preveure la caiguda en la recaptació per la crisi i va avançar a les comunitats autònomes unes bestretes superiors a la recaptació efectiva. Aquesta situació és indicativa del poder que dóna tenir la clau de la caixa i ser qui recapta i fa les transferències. Per aquesta via, l'Estat ha traspassat una part del dèficit públic a les comunitats autònomes en el moment que li ha convingut.
Finalment, cal posar en relació la millora amb el dèficit fiscal de Catalunya. Aquest, que en el primer quinquenni dels anys 2000 va ser de l'ordre del 9% del PIB de Catalunya, estaria a finals dels 2000 al voltant dels 20.000 milions d'euros. La millora en el finançament equivaldria a una reducció de només el 10% del dèficit fiscal de Catalunya.
Ben aviat, disposarem de noves estimacions de la balança fiscal, tant per part de la Generalitat (període 2006-2009) com per part de l'Estat (únicament l'any 2009). Caldrà estar amatents perquè la crisi també té efectes sobre aquest càlcul i si no es corregeix l'efecte del cicle el dèficit fiscal del 2009 serà sorprenentment baix. Però d'això ja en parlarem més endavant.
