Ai, la identitat

I ara... TV3. El PP a Catalunya no descansa a l'hora de burxar contra tot allò que té a veure amb la normalització del català. La immersió lingüística, ja se sap, és un atemptat contra la llibertat; el doblatge de pel·lícules, en aquests temps de crisi, un dispendi innecessari. I TV3, atès l'ús que fa dels diners públics, un “pou sense fons”, una “immoralitat”. Ho diu la diputada María José García Cuevas, després d'escoltar, dimarts al Parlament, l'informe del Síndic de Comptes.

Hi ha molts elements de crítica en l'anàlisi de la gestió de TV3 entre 2007 i 2009. És evident que moltes coses s'hauran de corregir, si no s'han esmenat ja. El PP vol que TV3 sigui autosuficient d'aquí a cinc anys. Un bell propòsit, sí senyor, si els populars coneguessin el camí que cal transitar per assolir-lo. Però allò que passa a Canal 9, amb un deute milmilionari, desautoritza les opinions de la senyora García: allà on poden fer i desfer sense traves, la situació és pitjor que a TV3.

Però no cal tenir-l'hi en compte, perquè el que proposa en realitat és tancar TV3: la quantitat de diners que s'hi van gastar en aquells tres anys, diu, “és equivalent a les retallades que el govern de CiU ha aplicat a la sanitat i a l'educació”. Sense TV3, doncs, tot seria oli en un llum, és clar que sí. És la mateixa tonada que ressona en l'interrogant que formula el director del diari on s'esbrava la senyora García: “Com es poden explicar retallades duríssimes mentre no es posen en dubte altres departaments relacionats amb qüestions més identitàries?”. Ai, la identitat.