Passeig romàntic

Una bona part de la Vilanova il·lustrada s'ha vantat sempre de ser una (segur que n'hi ha d'altres) de les ciutats que té més museus per metre quadrat. El Balaguer, el del Mar, el del Ferrocarril, fins fa poc el de Curiositats Marineres, el Romàtic… Déu-n'hi do de la quantitat i la qualitat del patrimoni museístic de la ciutat. No tot potser mereixeria la consideració de museu, però això sembla que és el que menys importa. Ara la ciutat ha recuperat la casa Papiol, coneguda com el museu Romàntic; l'ha recuperada després de cinc anys d'obres importants en la seva estructura malmesa per l'acció dels voraços tèrmits que s'havien cruspit bona part de les bigues que sostenien l'estructura. No sabem si els tèrmits van arribar amb el Marechal Suchet durant la guerra del Francès que ens expliquen que va sojornar, diuen, a casa dels Papiol, il·lustrats, terratinents, burgesos i afrancesats, o van arribar a través d'alguns ceps de les vinyes del noble vilanoví.

Sigui com sigui la institució propietària, la Diputació, va assumir ara fa cinc anys els costos de la reconstrucció (2.100.000 €), que ha estat una autèntica filigrana arquitectònica, en què s'han hagut de substituir terres i sostres i s'ha fet seguint la tècnica constructiva del moment en què fou construït l'edifici. Ha estat, doncs, una obra llarga i costosa però que ha permès que avui el museu estigui altre cop a disposició de ser visitat per tothom i formi part de la corrua d'equipaments públics que poden donar sentit col·lectiu a la ciutat.

Amb la pompa corresponent, com manen els cànons, les autoritats van obrir de nou les portes de la Casa Papiol, autèntic compendi de la vida d'una família benestant en l'època del romanticisme. Tenim ja enllestit aquest museu, falten encara altres obres, fonamentalment al Museu del Ferrocarril per conjuntar-lo definitivament, però falta també, més enllà de la gestió de cada centre, notablement correcta per part de les direccions, un projecte global dels museus de la ciutat, un paraigua discursiu per al patrimoni (molt i divers) de la ciutat i el seu entorn.

Tant de bo superada la fase de la pedra (en part només) vingui la fase d'idees clares de manera que en temps de ciris el patrimoni sigui un granet de sorra més a posar revulsius per activar la nostra economia.