Opinió

AVUI ÉS FESTA

Èxit

Quan un no ve d'enlloc i arriba a dalt de tot, el que més se li agraeix és que es foti una bona patacada i tothom torna a respirar tranquil

L'èxit és una bèstia ben curiosa. Qui més qui menys en vol tenir en el que fa. No sempre és fàcil. A vegades, però, hi ha individus que tenen un èxit indiscutible. Quan això passa, el gran tema és veure com es gestiona l'assoliment d'allò que un desitjava tant. Què se'n fa, de l'èxit?. En els darrers anys hem quedat enlluernats amb el cas del cuiner Ferran Adrià. Cuiner? Seria més acurat parlar d'un investigador dedicat a la cuina. O d'un artista que treballa amb les coses de menjar. I ara aquest home, amb el llegendari restaurant ja tancat, busca la manera de tenir èxit més enllà de l'èxit. L'altre dia va deixar perplexos un selecte grup d'estudiants de màsters d'empresarials a Esade. Els va deixar especular sobre la seva decisió de tancar el restaurant per posar en marxa una fundació. Les respostes dels assistents anaven de creativitat, de llibertat, d'altruisme, de mestratge, de flors i violes i romaní... paraules grosses, conceptes abstractes. I en Ferran que, com tothom, el que vol és que l'estimin, els va fer aquesta confessió: “Només m'estimaven els que podien tenir taula a El Bulli. Els altres se sentien exclosos i m'odiaven. Tenia la sensació que ens estàvem morint d'èxit... El sistema no aguanta un triomf tan prolongat. Feia quinze anys que teníem èxit. M'estava fent mal veure”. L'Adrià ha descobert que l'èxit del proïsme deu ser l'únic pecat que encara es considera imperdonable. I procura actuar en conseqüència. Si es fa perdonar l'èxit tindrà l'estima de tothom. Quan un no ve d'enlloc i arriba a dalt de tot el que més se li agraeix és que es foti una bona patacada i tothom diu “quina pena”, i tothom torna a respirar tranquil.

Potser ens estem posant massa sarcàstics. Potser no cal que patim per en Ferran Adrià. Segur que ja sap, per experiència, el que va entendre George Orwell després d'haver treballat una temporada en una cuina parisenca: “El secret d'un restaurant és tenir els ganivets ben afilats.” Per un si de cas. Sigui com sigui, la manera com Adrià intenta gestionar el seu èxit em sembla exemplar, una nova mostra de creativitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.