Fires i congressos

A Girona interessa potenciar el turisme de congressos, i és lògic, atesa la capacitat d'un auditori que és, alhora, i precisament, palau de congressos. Per desgràcia, accedir-hi es complica quan, al seu entorn, se celebra la fira d'alguna cosa, perquè el camí que hi porta de manera més recta i més curta queda tancat. Fa molts i molts anys em vaig manifestar a propòsit d'aitals esdeveniments, i força abans que s'hi construís l'auditori i palau de congressos en qüestió. No sabria dir si va ser per escrit o en un programa de ràdio, però sí recordo de què tractava. Era el suggeriment, a qui correspongués, de buscar uns terrenys on poder crear un parc firal amb cara i ulls fora de la Devesa, perquè la Devesa, tota, ha de ser dels gironins. Un parc capaç de créixer, en previsió de futures ampliacions, ben comunicat, amb una adequada zona d'aparcament i que no quedés gaire lluny de la ciutat. I em sembla que vaig apuntar l'àrea de les hortes de Santa Eugènia. Bé, les Fires se segueixen fent a la zona de la Devesa on s'han fet sempre, tancada i barrada. I l'auditori queda darrere les tanques i, el que és pitjor, a la quinta forca, atesa la llarga volta que s'ha de fer per arribar-hi. Les persones grans ho tenen bastant malament, especialment les que hi viuen a tocar, a les quals s'obliga a caminar gairebé un quilòmetre per entrar en un edifici que només és a cent metres, metre amunt metre avall. Només una vegada a algú se li va ocórrer instal·lar una plataforma elevada sobre la porta del palau firal que el comunica amb la Devesa, amb escales a banda i banda, que permetia anar no nomes a l'auditori fent poques passes, sinó també al mercat dels dimarts i els dissabtes a la riba del Ter. Però el darrer cap de setmana, amb la fira Equus, tota aquella part de la Devesa va tornar a quedar tancada. Tota. Ara que el senyor alcalde parla d'accions municipals destinades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, m'ha semblat oportú fer-ne esment. La nostra dissortada Devesa, la que Narcís-Jordi Aragó va considerar, en un llibre, el paradís perdut, ho aguanta tot, i d'això es valen. Per què buscar espais en una altra banda, tenint la Devesa a mà? Es rumoreja que algú amb sòlids vincles amb l'entramat politicocomercial de la Fira va dir una vegada una cosa més o menys així: “Problemes d'espai? Cap ni un, tota la Devesa es nostra!”