Ciència, tècnica i medicina
En un treball del Massachusetts Institute of Technology, MIT, publicat al gener d'aquest any, s'elabora com les tecnologies de la informació, la nanotecnologia, les tecnologies de modelització i simulació, han ja influït de manera determinant en la física en els últims anys i com estan ara transformant les ciències de la vida bio's a través de la potència de càlcul i de prova i error que aquestes tecnologies ofereixen pels treballs de recerca i desenvolupament. La revolució que aquesta convergència del coneixement suposa, de tecnologia i de ciència, té també un camí invers que ha suposat avenços significatius en biocombustibles, biomaterials i manipulació viral. Però sens dubte aquesta convergència postulada per Thomas Khun en el seu famós llibre L'estructura de les revolucions científiques, a qui més benefici ha aportat i previsiblement aportarà és a la biomedicina, perquè porta a nous tractaments basats en l'especificitat del malalt i de la malaltia tals com la quimioteràpia realitzada a través de la nanotecnologia que evita els efectes col·laterals del tractament sobre cèl·lules sanes, la predicció digitalitzada a nous mals i les capacitats que dóna el tractament de desordres genètics per curar determinades malalties.
La primera revolució biomèdica es va produir fa cinquanta anys amb la constatació de la utilitat de la biologia molecular i cel·lular, únic camí possible per entendre les malalties. De fet va ser el descobriment de l'estructura de l'ADN per Watson i Crick al 1953 el que va donar lloc al naixement de la biologia molecular. Al 1970 això va portar al desenvolupament de l'enginyeria genètica combinant diferents ADN per produir nous productes i processos i fent un pas significatiu en la comprensió de l'estructura dels virus i de les cèl·lules cancerígenes. La segona revolució biomèdica va ser la revolució genòmica, és a dir, la comprensió del mapa de l'ADN en tota la seva extensió, que va avançar de manera significativa quan es van introduir sistemes de computació potents per la classificació, determinació i coneixement complet de l'extremadament complexa estructura de l'ADN. És sens dubte la ciència genòmica la que ha permès identificar l'origen genètic de moltes malalties. És la convergència de ciència i tècnica la que produirà un salt important en la millora de la medicina en sentit ampli.
La primera contribució tecnològica a la medicina es va produir amb l'aplicació dels raigs X al 1895, que va ser seguida per l'electrocardiografia al 1900, la ressonància magnètica al 1970 i els seqüenciadors d'ADN recentment. No hi ha dubte de la millora, vist amb perspectiva, que l'ús d'aquestes tecnologies van suposar per a la medicina. L'esperança de vida ha augmentat al segle XX, als EUA i la UE, de 30 anys i això suposa un envelliment de la població significatiu. El cost que implica només pot ser compensat si la qualitat de vida de la gent gran millora de manera que la seva vida laboral pot paral·lelament augmentar. Per altra banda, el cost que suposa la formació de les persones és avui tan alt que la mort prematura suposa un cost, valorat en termes simplement econòmics, que justifica sens dubte el cost de recerca biomèdica necessari per combatre aquestes malalties i millorar la salut i, per tant, la capacitat de tenir una vida activa, digna i útil de la població en general i en especial de les persones amb més edat. Es calcula als EUA que la reducció de la taxa de mortalitat per càncer d'un 1% suposa un benefici acumulat per al país de 500.000 M$.
La recerca produeix dos beneficis, l'immediat per la seva aplicació directa, és a dir, per cada euro invertit quin benefici es genera per la millora de les condicions de vida traduïda en major productivitat i major ocupació de la població. Aquesta proporció ha estat calculada als EUA al 2007 com de 2, és a dir, els 25.000 M$ invertits als EUA per l'Institut Nacional de Salut (NIH) han produït un benefici de 50.000 M$ en la generació de nous productes i serveis. Però hi ha un efecte secundari tan important com el primari, que és el nou punt de partida que qualsevol innovació i descobriment científic ulteriors suposa i que fa que es parteixi per nous treballs de recerca d'un entorn més avançat i per tant més fèrtil.
El premi Nobel d'economia Robert Solow va determinar al 1950 que el creixement del PIB dels EUA entre 1909 i 1949 es devia en 1/3 als factors de treball i capital, i en 2/3 als canvis tecnològics. Les conseqüències d'aquest efecte econòmic són substancials, més encara en el món actual en què els avenços tecnològics i científics tenen un abast comparativament més gran que en el passat. La convergència de ciència i tecnologia i les sinergies que se'n deriven en el sector de les ciències de la vida, pot donar als EUA un avantatge competitiu que els permeti mantenir el seu lideratge econòmic malgrat l'endeutament de la seva economia.
Catalunya té una situació de lideratge en ciències de la vida i medicina molt notable, tant en l'àmbit espanyol com europeu, lideratge que malgrat les carències econòmiques dels fons públics manté la distància respecte dels competidors. És clar que la nostra recerca científica és eficient i que la motivació i dedicació dels recercadors científics i dels tècnics, remunerats per sota de la seva aportació científica i en conseqüència econòmica, compensa les carències del nostre sistema públic-privat de recerca. No existeix tampoc en el camp científic la corrupció. Aquesta afirmació podria semblar excessiva, però en una recent enquesta de valoració de grups socials feta a Espanya encapçalen el rànquing els científics i el tanquen els bisbes i els polítics. És clar que la ciutadania percep l'eficàcia d'un col·lectiu que pels avantatges econòmics i socials que aporta hauria de ser prioritzat per fer equivalent la seva presència social a la valoració que la societat fa de la seva contribució i a l'aportació real a l'economia i benestar de la societat. Posar diners i prioritzar la recerca biomèdica com ho estan fent ja els EUA des de fa 50 anys és un valor segur, és un òptim en l'equació de cost d'oportunitat. Probablement fóra bo que com a societat invertíssim allà on és més rendible.
