Llagostera fa justícia a l'August Vidal

Han hagut de passar 38 anys perquè el poble de Llagostera homenatgés August Vidal i Roget (Llagostera, 1909 - Barcelona, 1976), mestre, pedagog, traductor i dirigent comunista durant la Guerra Civil. Dissabte la sala de plens va quedar petita per emmarcar la presentació del documentat i definitiu llibre d'Enric Ramionet sobre aquest llagosterenc il·lustre que l'exili va portar a Rússia, d'on no va poder tornar fins al 1957. August Vidal. Entre Llagostera i Moscou, editat dins la col·lecció Memòria. Records i testimonis, que dirigeix Marta Albà, és un acte de justícia del poble de Llagostera, que a més li ha dedicat la nova plaça que hi ha entre la nova biblioteca del Centre Cultural Can Roig i l'escola pública Lacustaria. Llagostera es reconcilia amb un dels seus fills distingits més poc coneguts, ja que no va poder gaudir en vida del reconeixement dels seus conciutadans. August Vidal va estar vinculat al moviment renovador de l'Escola Nova, va entusiasmar-se amb la Segona República, va ser testimoni a Berlín de l'ascens de Hitler, va exercir durant la Guerra Civil Espanyola de comissari de les Brigades Internacionals, i va lluitar a tots els fronts fins a la derrota final amb el desengany de l'estalinisme. L'any 1973 el Grup Excursionista Bell-Matí va organitzar un cicle de conferències, i l'August hi havia de parlar de la vida quotidiana a l'URSS. L'acte va ser prohibit per aquells que decidien per tothom des de la fosca. No va ser fins el 1982, quan el Butlletí de Llagostera li va dedicar un extens monogràfic per reparar, en part, el greuge comès. Es donava a conèixer la seva intensa biografia, s'entrevistava la seva vídua Lina Fernández, i la seva filla Helena hi publicava un extens perfil i una llista dels llibres que havia traduït del rus al castellà, que ara es troba en el nou volum d'una manera més acurada. Perquè la feina d'August Vidal en la traducció inclou Dostoievski (les obres completes), Txèkhov, Gogol, Gorki, Pasternak, Soljenitsin, Tolstoi... a més d'un bon grapat de traduccions d'obres de filosofia, ciència, ciències socials i periodisme. Amb la Lina van crear l'agència AFZ, que va esdevenir el referent de la cultura i la literatura russa a Barcelona durant els anys seixanta, i van fer de pont entre els dos mons.