Els que sí fan país
Crec que la majoria de catalans som d'una innocència desmesurada. No és un defecte massa gros, si no hagués estat així faria centúries que no existiríem, però ara, amb llibertat i democràcia ens anem traient la bena dels ulls. Més enllà dels partits polítics nostres que defensen Catalunya i la tenen com prioritària en la seva estratègia política, hi ha un munt de gent que fa país a partir de la seva feina i labor quotidiana. Tothom en coneix; aquests són uns quants exemples.
En Quim Torra treballava en una multinacional, en rebre la quitança no es posà a viure a galet sinó que s'arriscà i va fundar una editorial, A contravent, que treu de sota les pedres textos semiperduts, autors nous, desperta consciències i continua el que altres editors han fet i fan des de fa un munt d'anys. Una lluita insubornable per una cultura que ha de sobreviure voltada per un estat depredador que usa la fortalesa i riquesa de la llengua castellana no per sumar, sinó per fer-nos el gori-gori.
A la Terra Alta fa anys que hi ha qui diu que no hi ha res a fer davant la crisi estructural de l'agricultura i les cícliques del vi. Doncs no, hi ha qui ha optat per un ecologisme actiu, això és, per l'energia eòlica, d'un vent que fa mil·lennis semblava un assot de Déu i ara ha permès doblar pressupostos en diversos ajuntaments, ha consolidat per un mínim de 35 anys uns quants llocs de treball estables i ha reforçat el munt de cellers que malden per fer un vi extra que van a exportar a la seca, la Meca i les Valls d'Andorra. Els amics X. Marzo, Clúa i els de l'hotel Moderno són uns, però n'hi ha a tota la comarca.
TV3 és la TELEVISIÓ més aguda, lúcida i innovadora de l'Estat, fan un esforç titànic per la nostra llengua i cultura; per això des dels partits estatals la volen ferir de mort. Deixar-la com un ocell de poc horitzó. Tot el contrari de la visió d'aquest majestuós vol d'espai infinit, atenta a tots els esdeveniments i fets del nostre món des d'una òptica pròpia. Faran mans i mànigues per fer-li mal, és la capdavantera del món audiovisual català, els seus adversaris, PP i PSOE via la televisió pública, les televisions privades, fins i tot a Catalunya trobaran uns presumptes independents crítics, de veritat uns dòcils empleats, disposats a llançar-hi fems a sobre. Diran que és massa cara, que cal reduir despeses i tancar televisions o reduir costos. Han començat, ves quina casualitat, per la televisió de les illes Balears, que és cabdal per a la llengua pròpia dels nostres germans illencs.
El sector de la fruita viu amb preus de fa vint anys, la gestió europea és erràtica, l'espanyola és pitjor, ja que juga a mantenir preus important producte quan aquí en sobra. Tot ho paga en pròpia pell el pagès, de modernitat inqüestionable, amb fruites de qualitat única, i que va plegant a poc a poc. En Ramon Sans de Miralcamp, al Pla d'Urgell, va fer una opció ambiciosa amb cambres, davant tantes dificultats reorienta la feina. Ara fa energia neta –la primera que existeix a tot l'Estat– en transformar en cilindres vegetals de combustió, una mena de petits troncs per a tota mena de calefaccions i llars de foc, la panotxa que queda del panís, la palla del blat, de l'arròs, etc., una vegada tret el gra. Un reaprofitament absolut del producte, fa ecologia de debò.
Uns joves de Terrassa dels anys vuitanta no vivien a gust en una societat urbana i industrial, el somni hippy els va dur a Mieres, a la Garrotxa, i avui són no solament uns forners de fama reconeguda, el forn Casals, que han recuperat formes de pastar i productes ancestrals, sinó que potencien la vida del poble, han impulsat una fira d'intercanvi i són reclam econòmic i turístic. I així fins a una infinitat de casos. Gent que ve d'un silenci i fan país. I anem avançant, dia a dia, pas a pas. Els veritables herois, tothom hi pot sumar els seus.
