Parada d'autobús

Aquesta columna no hauria de parlar de política, em penso jo. Però, és clar, si de tant en tant se m'escapa, ni que sigui en una altra pàgina, algun rampell patriòtic –i ja sé que això del patriotisme està passat de moda en aquest meu país–, no ha de fer estrany que algun lector me les canti clares quan coincidim a la parada de l'autobús. Amb bona fe, com hi ha món.

–Ja pots anar xiulant, amb això de l'estat federal. Si a Espanya no n'hi ha, de federalistes! I els que ho són aquí, mira el que em penso, en el fons el que voldrien és la independència.

Jo espero el 7, que avui m'anirà prou bé perquè m'he carregat amb un parell de paquets que pesen més del que semblava. Però el 7 es fa pregar. N'ha passat un fa una estona, però ha resultat que es quedava a Marquès de Camps i no em servia. Paciència. Em pregunto quin deu ser el bus del meu interlocutor. Ja se n'han aturat dos, i no ha mogut el cul del seient.

–I què es pensen els de la independència? Que tot serien flors i violes? Sap una cosa? El 80 % del que venem els catalans ens ho compren a Espanya. I doncs, què badem? Seria la ruïna. Ens en podríem riure de la crisi actual.

Miro el rellotge. Ja fa més de mitja hora que m'espero. Passen diversos busos per la parada. Cap és el nostre.
Això va per llarg. La xerrameca del meu veí es va allargant. Fa estona que no l'escolto. Tinc la sensació que faré tard –i en faré– per culpa seva. Arribo a creure que l'autobús no vindrà fins que ell no calli. Ja sé que li hauria d'haver explicat que el seu 80% és antic, molt antic. Que, en tombar la dècada, Catalunya enviava fora d'Espanya el 33% de la seva producció i que la cosa ha anat creixent des de llavors. Probablement ja som al 40. De manera que el seu argument hauria de començar pel 60 restant. I, si tenim una mica de lògica, podríem assumir que la meitat d'aquests productes que es venen a Espanya, troben comprador a Catalunya mateix, per allò de la proximitat.

Així que, amic meu, vostè està parlant del 30%... només del 30... Però no l'hi he dit. Quan me l'he mirat per respondre, ell ja parlava dels negres de Santa Coloma de Farners, que es veu que no treballen, que es compren mòbils i cotxes, que condueixen sense permís i sense assegurança...

–Es dediquen a vendre droga, ho sap tothom, o a robar pels horts dels voltants. I els sud-americans, igual. Metges de franc, escoles de franc... tots a Càritas.

Torno a desconnectar, aprofitant que s'ha aturat un altre bus i n'ha baixat un estol de noietes primaverals escampant una aureola de frescor gratificant. I el 7... Hauré de fer una crònica per queixar-me de l'horari del bus. Però em sembla que ara n'arriba un. Que tingui un bon dia.