La bona setmana

Si no hi ha hagut algun trasbals important a última hora, demà comença al meu poble una setmana ben especial dirigida a aquest col·lectiu que en diem “la gent gran”. Així s'anuncia, en el magnífic i atapeït programa que ha publicat la Junta del Casal Sant Marc: “Segona Setmana de la Gent Gran”, una iniciativa que no té parió a la comarca, i no sé si més enllà. A part dels mèrits i la feinada que comporta organitzar una cosa així (hi sóc pel mig però més aviat d'observador), allò que m'alegra especialment és que, al meu poble, això que se'n diu “la societat civil”, funciona molt bé. Amb quasi 1.200 habitants, hi deu haver dotze o tretze associacions que cuiden la cacera, el futbol, la promoció turística, la defensa forestal, l'audiovisual –tenim televisió per cable des de fa anys, apa!–, l'atletisme, la vida parroquial, l'ecologia, l'educació, etc. Entre totes les associacions destaca, per socis i activitats, el Casal Sant Marc que és l'organitzador d'aquesta Segona Setmana de la Gent Gran, amb actes musicals, gastronòmics, lúdics i culturals. Conec molt els membres de la junta i sé que s'ho prenen seriosament, cosa que no descarta pas que es tracti de gent amable, cordial i fins divertida, virtuts socials que sempre són d'agrair, ja ho crec. És a dir, que treballen, es diverteixen i fan un gran servei al poble que (diguem-ho tot passant-hi) no pas sempre els corresponem en proporció a l'esforç que ells hi projecten. Però ara tot això és igual. Hi he reflexionat (perdonin la petulància personal de l'observació) així: si la societat civil funciona bé, si la iniciativa cultural surt directament del poble, vet aquí un excel·lent remei contra aquesta crisi que tots patim, perquè es pot començar a pensar a suprimir el Ministerio de Cultura, la Conselleria i també les Regidories municipals que tenen a veure amb aquesta cosa tan imprecisa i fràgil que en diem cultura. Estalviariem milions d'euros, Mare de Déu! Ja fa temps que no crec gens en la utilitat del Ministerio de Cultura de Madrid, ara em trontollen més institucions. Això sí: per poder arribar a suprimir-les, el poble, la base, la societat civil ha de funcionar amb empenta. Al meu poble ja hem començat, a veure si l'exemple s'escampa. Ai, me'n descuidava: el meu poble és a la Garrotxa, a tocar Osona i quasi als límits amb la Selva. No podia ser altrament: és Sant Feliu de Pallerols.