Gestió parapolítica del govern
És indiscutible que el president Artur Mas té un discurs compacte, ric i argumentat. És, sobretot, un discurs basat en dades i lectures econòmiques. Ara bé: tot i que ningú pot negar la importància de l'economia ni deixar de reconèixer un rerefons polític darrere les lectures i demandes econòmiques del govern, es pot dir que la “transició nacional” iniciada per Mas està –almenys de moment– mancada d'horitzons polítics. Si bé tothom té clar el punt de partida que obliga a aplicar dràstiques mesures pal·liatives, el govern no ha expressat amb claredat el sentit polític de les retallades econòmiques. No n'hi ha prou d'aplicar correctius, sinó que també cal explicar el com, el perquè, el criteri i el sentit polític de les retallades. I això el govern no ho ha fet. No només s'observen temeraris cops de volant en la presa de decisions, sinó que la direcció d'algunes retallades també expressa una reducció dels recursos dels sectors socials més desafavorits: medicaments, sanitat, Pirmi, minva de les partides destinades a guarderies i a menjadors escolars, o supressió de la sisena hora escolar, un factor que fins ara equilibrava ensenyament públic i privat. Haurem de llegir entre línies i descodificar el sentit polític d'allò que aparentment es presenta només com un càlcul econòmic? En aquest context és dubtós que l'anomenat pacte fiscal, que posa l'èmfasi en l'economia a costa de no subratllar cap ànima política, sigui suficient per articular un conjunt de ressorts tan ample com el d'una transició nacional. Som en un punt en què per vies polítiques i legals se solidifica l'ofegament econòmic de Catalunya; som en un punt en què els partits nacionalistes –a través d'un decret llei maquillat amb pseudoarguments estadístics– poden desaparèixer del Congrés dels Diputats; som en un punt en què l'autoritari concepte de “solidaritat interterritorial” és la mordassa legal per continuar degradant les possibilitats de futur de Catalunya; som en un punt en què continuaran els processos de destrucció nacional i lingüística de Catalunya; som en un punt en què el govern de “concentració” ja existeix de facto, perquè PP i PSOE, sota la idea d'una Espanya jacobina, voten pràcticament el mateix tant a l'Estat com a Europa. En un punt de punts com aquest costa molt d'entendre que el govern aparqui la carta política i aposti per una gestoria parapolítica.
