Retallar o transformar?
Aquesta és la qüestió, perquè darrere de cada un d'aquests conceptes, retallar o transformar, hi ha un model tan diferent que, segons quin triem com a estratègia per superar la crisi, el nostre futur serà radicalment diferent.
Segons el Diccionari de la llengua catalana, retallar és disminuir alguna cosa traient-ne algunes parts. El resultat té moltes possibilitats de ser negatiu perquè es tracta de disminuir, de treure força, de reduir. Si ens limitem a defensar els models que hem conegut fins ara, que des del meu punt de vista no tots són bons, ni de bon tros, aplicar-hi el concepte de retallar és sinònim d'alguna cosa negativa, perquè hi perdem. És allò que repetim tant aquests darrers temps de crisi: fer el que fèiem amb menys.
Però si, en canvi, aprofitem la crisi no solament per estrènyer cinturons sinó també per transformar, per anar un pas més enllà, el resultat pot ser altament positiu i ens podem trobar fent amb menys recursos alguna cosa molt millor. El món ha canviat molt aquests darrers anys, i ha canviat no solament per l'efecte d'una crisi econòmica i financera sinó també perquè hem passat d'una societat industrial a la societat del coneixement, en què la convergència de tecnologia i internet ha produït i encara produeix canvis fonamentals en la nostra vida quotidiana, en la manera d'entretenir-nos, formar-nos, comprar i relacionar-nos. Però nosaltres fa més de deu anys que mirem cap a una altra banda, que fem veure que això no ens afecta, que els diaris continuaran essent el que són, que la música continuarà venent-se a les botigues, que tothom mirarà la televisió seguint una programació fixada pel director de programes i que la sèrie de les deu s'haurà de mirar a les deu, que els infants i els joves o escolten el coneixement que els seus mestres els transmeten o quedaran marginats, atès que les aules i els professors són els únics dipositaris del saber. Però fa temps, molt temps, que això ja no és així, i que les tecnologies de la informació i la comunicació van canviant radicalment els fonaments de les nostres societats.
La crisi no és només econòmica, sinó que va molt més enllà. Es tracta també d'una crisi social, cultural i política. Som davant d'un escenari, complex, que demana transformacions profundes si volem encarar el futur amb condicions. Ja sé que és més fàcil lamentar-se perquè volent fer el mateix de sempre ara ho hem de fer amb menys recursos, però, en canvi, també estic segura que, tot i que la paraula transformar és una paraula problemàtica perquè ens fa pensar en processos que alteren les formes que coneixem, que ja dominem, que convida a pensar en reformes radicals, a repensar-ho tot —i això ens fa mandra—, indica el camí que hem de seguir.
Convido els nostres polítics a fer un esforç: que deixin de parlar de retallar i que escoltin la societat civil i construeixin un projecte transformador diferent, més eficient, més eficaç i més sostenible. Això és possible en molts àmbits, com ara en la sanitat, en l'educació, en els nostres mitjans de comunicació públics, en l'administració... a tot arreu.
Ara tenim la gran oportunitat d'oblidar-nos de copiar el que ja era obsolet quan ho vàrem fer. Un exemple d'això és la funció pública catalana, que és una còpia exacta de la funció pública espanyola. En el cas de l'educació, per posar un altre exemple, qui és que va reivindicar els grans avenços de la Generalitat republicana? Ningú. Ens vàrem sotmetre al model ranci de l'Estat. El rector Ferrater va tenir l'encert de copiar l'estructura del patronat per governar la UOC i fa disset anys que demanem perdó per haver-ho fet, perquè produeix incomprensions dins del sistema.
O urgentment optem per la transformació com a objectiu estratègic de país per avançar o les futures generacions en pagaran les conseqüències. Quina llàstima.
