I què si no és el mateix?

D'acord, la campanya del PP contra l'Estatut va ser deplorable, fastigosa, però què feia el PSOE mentrestant, a banda d'omplir l'arxiu amb el propòsit que ara es fa evident? Què van fer, el PSOE i el PSC, per frenar les envestides dels populars en els anys que van de la promesa de Zapatero de respectar la voluntat del Parlament a l'article de González i Chacón donant per bona la retallada del Constitucional?

I ara ens diuen que no, que per a Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy. Ah, no? Hi ha cap dissonància entre socialistes i populars a l'hora de defensar l'Estatut retallat? Algú ha sentit Rubalcaba comprometre's en l'ampliació de l'autogovern? No ha escoltat tothom el candidat socialista pronunciar-se taxativament en contra del pacte fiscal perquè “no és a la Constitució”? La mateixa Constitució, és inevitable recordar-ho, que socialistes i populars acaben de reformar sense tenir en compte ningú més, tampoc els ciutadans, als quals no han volgut consultar.

Hi ha una diferència de formes, és evident: més amables les dels socialistes, més aspres les dels populars. Però, vistes des de Catalunya, van ser gaire diferents la majoria absoluta de Felipe González i la de José María Aznar?

Però aquesta discussió, ara, no té el menor interès: ningú ja no en dubta, fins i tot Rubalcaba ho sap, que governarà Rajoy. Si del que es tracta, doncs, és d'atenuar la victòria de Rajoy a favor de Catalunya, em temo que tampoc Rubalcaba representa la millor opció.