Bolet, del llatí ‘boletus'

Aquesta temporada, de bolets, n'hi ha ben pocs. Els boletaires ja estan ansiosos perquè caiguin quatre gotes i creixin bolets arreu del territori. La tradició està més que arrelada a casa nostra i per això tenim un vocabulari ben fornit sobre aquesta matèria. El primer dubte en què ens podem trobar és si anem a buscar o caçar bolets. La diferència és dialectal. Caçar, a banda de perseguir i matar un animal en llibertat, significa, per extensió, cercar, i es fa servir sobretot a les comarques gironines.

La saviesa popular ens ha deixat unes quantes dites sobre aquest fong comestible. Una de les més esteses és estar tocat del bolet, que fa referència a les propietats al·lucinògenes d'alguns bolets. Quan un lloc està molt brut, podem dir que s'hi fan bolets i, quan una cosa s'estén ràpidament, podem assegurar que creix com els bolets. Alguns dels refranys més coneguts són: a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou; any de bolets, any de freds (o any de pobrets o d'ovelles esguerrades); la llenega és carn d'ovella i el rovelló és carn de moltó, i bolet amb beina i corbata és segur que és dels que mata. Quan un tap de suro és de qualitat també podem afirmar que fa bolet, és a dir, que eixampla el cap en sortir de l'ampolla.

I abans d'acabar, deixeu-me afegir, que la paraula bolet té altres accepcions. Un bolet és també un clatellot, una persona molt menuda i un barret tou i rodó.