Sense embuts
Falsa teoria
Si no fos pels que “s'identifiquen amb una història única i amb una sola llengua” i els “del lament independentista i sobiranista que exagera i amplifica els greuges i que, si no n'hi ha, els inventa”, l'Estat espanyol seria una bassa d'oli. Perquè “la majoria de catalans i espanyols” volen caminar plegats, “convençuts que la força d'Espanya està en la seva diversitat, en la potència de l'autogovern, de la federalització inserida” en la Constitució.
És tan prima i interessada aquesta teoria de les dues minories irreconciliables, que podríem perfectament ignorar-la: ningú amb dos dits de seny i mínimament atent a la realitat hauria de prestar-li cap crèdit. Però venint de la ministra i candidata Carme Chacón, emprenya i preocupa. Perquè, formulada per una persona necessàriament tan atenta i informada, només pot tenir el propòsit d'influir arterosament en alguns sectors de la societat, d'aquí i d'allà.
No, a favor de l'Espanya única no s'hi crida només des les files del “PP i els seus mitjans”; tampoc el vincle amb un Estat desconsiderat i opressiu és rebutjat només per aquells que “mai no han acceptat un espai compartit amb Espanya”. Aquella “majoria de catalans i espanyols”, a la quals al·ludia la ministra en l'article que va signar amb Felipe González –que s'ha de tenir present, atès el moment i el propòsit amb què va ser escrit–, és més prima, menys homogènia, més plural del que segurament voldria la senyora Chacón. Hi té tot el dret, a defensar una determinada relació de Catalunya amb Espanya, però ha de reconèixer que la que defensen uns altres és igualment legítima, assenyada i democràtica.