L'eix diagonal

Diuen que vilanovins/es i vilafranquins/es estarem més a prop quan, a finals d'any, la nova C-15, l'eix diagonal, sigui una realitat. També estarem més a prop d'igualadins/es i manresans/es. El frec fa l'amor, diuen. Lluny quedaran ja els dies en què els monstres més afamats del nostre bestiari popular, el drac vilafranquí i la mulassa vilanovina, es llançaven foc i guites des de la Pujada (avui ja inexistent) de Canyelles.

Gairebé una dotzena llarga d'anys ha costat fer l'eix diagonal, i encara no en la seva totalitat. Des de la negativa inicial dels consellers d'Obres Públiques de torn, curiosament del mateix color polític del que ara possiblement l'inaugurarà, s'ha hagut de trescar molt fins que es va considerar una obra necessària que pot donar una embranzida important a les quatre comarques que enllaça. Per descomptat, una nova porta al mar des de l'interior i una possibilitat més ràpida i segura d'anar al rerepaís des del mar.

Alguns il·luminats, quan van llançar la idea, fins i tot parlaven de seguir-ho, amb una línia de vaixells, a través del port de Vilanova fins a les Illes com un nou espai de relació, d'oci, negoci i cultura. Ni el port de Vilanova ha evolucionat tant ni sembla que les forces vives hagin trobat versemblant i rendible travessar, via marítima, la llenca d'aigua que ens uneix amb les Illes.

Inversió notable que l'empresa recuperarà a través de l'anomenat peatge a l'ombra. Com més hi passem, més aviat es pagarà l'obra. I també ens queda una cicatriu profunda al territori per l'impacte d'uns grans moviments de terres, túnels i talussos que en algun moment fins i tot feien dubtar si calia fer l'obra veient moure tones i tones de roques. Cal estar amatent a la finalització de les obres i la restauració d'aquest impacte, no fos cas que la necessària nova carretera acabés esdevenint un llast ambiental.

S'obren noves oportunitats per als territoris de l'eix, aprofitar-les és el gran repte que tenen les administracions per rendibilitzar una gran inversió. Va costar fer-la, ara cal que aprofitem els actius que pot generar, i que sigui un instrument de desenvolupament, apropament de territoris i de les seves capitals, i eix de noves dinàmiques econòmiques socials i culturals.

Acabat l'eix, cal posar la banya a fer realitat la línia orbital de ferrocarril que pot ser una altra gran aposta estratègica del Penedès.