la GALERIA
DE tarragona
Corredor mediterrani
És inevitable parlar avui del corredor mediterrani. Dubto que sigui gaire habitual la passió generada al voltant d'una decisió que hauria de ser més tècnica que una altra cosa, però també és cert –i aquest cas ens ho demostra– que la política territorial –com l'econòmica, o la que sigui– no és neutral, i que té molt d'això, de política. En tot cas, païda l'eufòria inicial –que ja està bé– cal no badar. I és que el paper –el projecte– ho aguanta tot, però ara ve la feina de veritat. Per poder treure tot el suc al corredor, cal que resolguem bé i a temps coses com ara la connexió amb el port de Tarragona, i la connexió de les activitats –dels polígons, vaja– del Camp de Tarragona. I desencallar les activitats logístiques que els donin suport, començant pel CIM del Camp –ja en marxa– i pel Logis Penedès.
El Camp de Tarragona està en una bona situació per treure un bon partit del corredor. I disposa –i això és una bona notícia– d'instruments per treballar en aquesta direcció: el planejament territorial, el pla director urbanístic de l'àrea central, el pla de mobilitat... Contra algunes tendències molt sorolloses, es demostra l'encert de planificar i de treballar a l'avançada. És clar que ara hem de fer que no ens passi com amb l'eix transversal de Catalunya, que es va dibuixar al pla general d'obres públiques del 1935... i es va acabar el 1997.