Profetes

No descobreixo res si dic que una bona part de les economies familiars del país estan amb l'aigua al coll. La facilitat de crèdit dels anys de bonança va fer que moltes famílies s'hipotequessin més enllà del que era prudent i ara la crisi econòmica ha fet patent els riscos d'aquella decisió. No cal dir que el marge de maniobra de les famílies queda reduït a retallar les despeses, a renegociar els crèdits i, si és possible, a fer feines pagades de sotamà que complementin el sou, si no s'és ja a l'atur. Una cosa similar passa amb els ajuntaments. En aquest cas, el marge de maniobra és similar al de les famílies, amb l'afegit d'una minsa possibilitat d'apujar els pocs impostos que gestionen. Si fa no fa, la Generalitat passa pel mateix tràngol. Ara bé, en aquest cas, però, té un marge de maniobra una mica més gran, que consisteix a apujar impostos després de les eleccions. Precisament per aquest motiu ja es comencen a sentir les receptes per fer front a la crisi que fan a tort i a dret molts dels nostres polítics, reconvertits en profetes, molts dels quals resulta que tenen crèdits i hipoteques desmesurades que en alguns casos superen el milió d'euros, com li passa al senyor Duran i Lleida, que té tan bona premsa. Ja em diran quines receptes poden aportar aquestes persones quan no són capaces ni de gestionar la seva pròpia economia domèstica.