Tot esperant Godot
La situació política actual té semblances amb l'obra de teatre de l'absurd Tot esperant Godot, de Samuel Becket. Una obra escrita a finals dels anys quaranta on els actors passen el temps conversant i de vegades discutint sobre un personatge. Mentre, el públic mai no arriba a saber qui és Godot o per què és tan important.
Tot esperant Godot o tot esperant les eleccions del 20-N. Aquesta espera fa que el país polític vagi a mig gas i les grans decisions estiguin a l'espera d'uns resultats electorals. Dimarts vinent –Tots Sants– no hi haurà consell executiu de la Generalitat. No es farà ni el dia abans ni el dia després.
Una setmana que el govern català s'estalviarà haver de prendre decisions i acords i l'oposició, haver-los de contestar.
Tampoc no s'haurà presentat el pressupost català de l'any vinent. Forçats per la situació del calendari electoral, els comptes catalans no seran coneguts fins després del 20-N. Un pressupost per poder-lo aprovar a corre-cuita abans d'acabar l'any.
La lògica rau que la Generalitat vol saber amb qui i com s'han de negociar les finances catalanes amb el govern central.
Fins ara i en comptagotes hi ha alguna informació al respecte. Seguirà l'austeritat pressupostària. Encara que tot apunta que no hi haurà més restriccions a l'àrea de la sanitat catalana.
Val a dir que els experts diuen que tampoc no es pot reduir més del que s'ha fet al llarg d'aquest any 2011 per tenir uns serveis mínims de salut garantits.
En el mateix sac també queda ajornat l'estudi del pacte fiscal, les conclusions del qual no seran aprovades pel Parlament de Catalunya fins després del 20-N.
L'a raó de l'ajornament polític és a saber on queden situats els partits després de l'anunci de l'abandonament de les armes per part d'ETA.
Hi ha divisions de criteri sobre presos. Sobre el futur de la banda. Sobre el paper a partir d'ara de la justícia i sobre el paper dels partits polítics. Qui tindrà la màxima responsabilitat serà el nou govern, que prendrà les últimes decisions davant d'una possible negociació o fins i tot de forçar un avançament electoral al País Basc davant del canvi d'escenari.
En el teatre mai no es va arribar a saber qui era Godot o per què era tan important. A la política es comença a conèixer la cara dels que hauran de prendre les decisions que avui estan aparcades.