La porta oberta

Temps era temps es podien deixar les cases obertes i no es tenia por que ningú s'emportés mai res. Naturalment, eren altres èpoques i sembla que només circulava bona gent. En tot cas, tothom es coneixia i no existien les malifetes. Una mena de paradís terrenal abans que tastessin la poma. Ara, des de fa uns anys, quan sortim de casa hem de tancar amb forrellat i connectar tots els dispositius d'alarma. Malgrat les mesures de seguretat, quan tornem ens podem trobar la sorpresa que els pispes ens hi han entrat o, el que és pitjor, que algú s'hi hagi instal·lat després de canviar el pany. Aquesta invasió de les llars s'està donant especialment en edificis desocupats. Grups d'activistes del moviment okupa fan d'aquesta usurpació una filosofia de vida i una manera de lluitar contra el sistema establert. Els okupes n'han fet via de trobar seguidors. Gent que no té sostre i que abans de dormir al carrer busca un habitatge buit. D'altres que, amb tota la galta, s'instal·len en una casa amb pati i se'ls veu que tenen una activitat remunerada. Per descomptat, en cap de les modalitats d'ocupació no es paga res. Una vegada desembarcats al pis nou ja ningú no els en pot fer fora. Ni els propietaris –pobres d'ells– ni els policies ni els jutges, si no és després d'un llarg procés judicial que costa suor, sang i diners. A quin país vivim que una cosa tan elemental no es pugui resoldre de manera automàtica.

Admetem que alguna cosa ha de canviar. No és possible que hi hagi tantes cases i pisos desocupats i que no siguin llogats a gent que necessita un sostre. És clar que hi ha propietaris que disposen de diversos habitatges en funció de l'època de l'any. N'hi ha d'altres que no volen llogar perquè els els mig destrossen, i finalment hi ha immobiliàries i bancs que disposen de blocs de pisos sencers sense que aconsegueixin vendre'ls. Les iniciatives de l'administració –que hi són– per fer de mitjancera entre propietaris que estan en condicions de llogar i llogaters no acaben de funcionar. La Generalitat assegura el cobrament del lloguer i el retorn del pis en bones condicions al final del període pactat. Hi ha una malfiança, potser un excés de burocràcia perquè, tot i així, hi ha milers de pisos que semblen abandonats. Es fa urgent revisar protocols i sistemes, però així no podem continuar.