Una botiga oberta!

A un quart de deu del vespre sona el timbre. La seva filla. Ve a sopar –per què no l'avisa?– i la nevera, com de costum el diumenge a aquelles hores, està gairebé buida. No gosa dir-li que no té res i que és millor anar a la pizzeria –obre el diumenge?– de la cantonada. Vol sopar a casa amb la seva filla. Fa mesos que no estan junts. La feina, ja se sap. Baixa al carrer a veure què troba. L'Eixample és fosc. Tot tancat. De sobte, una llum. Una botiga oberta! Pizza congelada, pastís de formatge i ampolla de vi del Penedès. En sortir, a uns metres, descobreix una altra botiga oberta. Enciam, tomàquets, olives, espàrrecs i nous. Un basar! Un obsequi –un calçador metàl·lic adornat amb un dibuix geomètric de colors– per a la seva filla. Mentre puja les escales del pis es pregunta si a Barcelona sols treballen els sud-americans, els pakistanesos i els xinesos. El sopar, bé. El calçador, ni fred ni calor. Ja sol, continua llegint el diari. El director general de Comerç de la Generalitat assegura que a Catalunya no es liberalitzarà l'horari comercial. “Aquest senyor no trepitja l'Eixample”, pensa. El director general hi afegeix que l'horari actual “és més que suficient per atendre les demandes i necessitats de compra dels consumidors”. “Què sap, aquest senyor, de les meves necessitats”, conclou mentre tanca el diari.