viure sense tu
La repetició
al lloc dels fets
A força de cops, a força de repeticions, vaig comprovar que el seguiment informatiu d'un atemptat terrorista té una estructura fixa. Després de l'explosió del cotxe bomba, les primeres corredisses i l'operació Jaula que muntava la policia per mirar d'enxampar-los, els periodistes arribàvem al lloc dels fets. A la meva etapa de corresponsal de Catalunya Ràdio a Madrid me'n van tocar una pila. ETA ho feia de llibre, i els que en seguíem la informació també. Sempre hi havia algú que es pensava que havia esclatat una bombona de gas butà. I la trencadissa de vidres de les finestres feia de test de magnitud. La recerca de testimonis sobre el terreny es complementava des dels estudis de Barcelona, trucant a l'atzar a bars o oficines del carrer on hi havia hagut l'atemptat. Els telèfons mòbils de final dels vuitanta eren com els cotxes elèctrics d'ara, quatre i mal comptats, i per tant el bon reporter sempre havia de dur monedes a la butxaca per parlar amb l'emissora des d'una cabina. Cròniques esbufegades, cantades a ritme de José Luis López Vázquez, amb la mateixa angoixa, i el brunzir de les ambulàncies de fons. En la repetició de l'atemptat, ja sabies que havies d'esperar l'aparició de les autoritats, alcalde, regidors, governador, delegat del govern, que actualitzaven dades, donaven condols, acompanyaven víctimes i amenaçaven els autors amb el pes de la justícia.
El Gregorio Marañón, o algun altre dels hospitals, era l'altre escenari per veure ministres i responsables d'Interior. Recollíem els comunicats mèdics i certificàvem l'estat de les víctimes. I tot això entrava en antena de manera consecutiva als butlletins horaris, o tallant el programa que s'emetés. I en ordre cronològic, a l'informatiu del migdia, o començant per l'última hora al del vespre. Aquesta era la rutina informativa. Estamordia. Rutina, o cuirassa davant la brutalitat de l'acció de sang que s'escolava al mig dels dies, fora de previsió, però amb una estètica seriada. Imatge de marca de la boina i la pistola. Arribava i se n'anava fins a un nou atemptat. S'ha acabat.
