Les bromes de Don Gregorio
Tres dies després de la desafortunada conferència de Gregorio Peces-Barba al Congreso Nacional de la Abogacía, a l'andalusa Cadis, ja es deuen haver escrit quasi totes les anàlisis possibles, però és massa la temptació com per no dir-hi la meva, més quan l'insigne militant del PSOE és un dels pares de la Constitució i les seves maneres representen el pensament d'un segment important de la ciutadania espanyola.
Les bromes referents a Portugal i Catalunya poden ser de mal gust, fins i tot la sortida futbolística, però en tot el discurs hi ha un missatge que és l'autèntic pinyol del desencontre. Peces-Barba parla del dret dels seus a triar entre els uns i els altres (si nos hubiéramos quedado...), de manera que el centre decideix i la perifèria és terra de conquesta.
Aquest és el debat, la idea d'una España potent a partir del centralisme dominador, on els altres som simples comparses. El nacionalisme espanyol, cavernícola però prepotent, imposa la raó, des de la llengua més esmolada a la força dels canons.
No és gens estrany, doncs, que fins i tot s'invoquin les paraules atribuïdes a Espartero, el Duque de la Victoria, quan expressa l'opinió que almenys cada cinquanta anys és convenient bombardejar Barcelona, tot i que ara, segons el jacobí advocat, els conqueridors són tan educats que no els caldria l'ús de les armes per seguir dominant aquest poble català considerat de segona.
Fa un parell de setmanes, les paraules de Duran i Lleida sobre els andalusos i les prestacions de l'atur generaren una tempesta a tota la península i fins un equip de futbol de primer nivell –per usar símils al discurs de Peces-Barba– les denuncià durant un partit de competició. Duran i Lleida és català i qualsevol consideració dels catalans sobre el resta de l'Estat genera una unanimitat de condemna arreu, fins dins la mateixa Catalunya. Però que un nacionalista espanyol bromegi amb el bombardeig de Barcelona o els drets de conquesta s'ha d'interpretar com una gracieta i aplaudir-la.
Quanta raó té Don Gregorio alimentant l'independentisme català, llàstima que no crec que els espanyolistes volguessin canviar Catalunya per Portugal i, de retruc, deixar d'esprémer la mamella.
