La universitat de Girona: la nostra

D'entrada, un xic d'història. Concedida per un privilegi reial el 1446, el permís eclesiàstic en forma de butlla papal es va emetre el 1505. El 1561 es posava la primera pedra i el 1572 l'Estudi General de Girona obria les aules per impartir gramàtica, retòrica i teologia. El 1686 tenia 400 alumnes. El decret de Nova Planta, del 1717, la clausurà com les altres de Catalunya. Del 1869 al 1874 existí com a Universitat Lliure de Girona. Seguí un període d'inactivitat fins als anys seixanta del segle passat, en què el Col·legi Universitari i l'Estudi General van donar fe de vida. L'Escola Normal de Mestres i l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica es van reiniciar el curs 1973-1974. El 1991, el Parlament de Catalunya aprovà la UdG. La resta, fins avui, ha estat talment una cavalcada! El curs 2010-2011 ha mogut 14.510 alumnes i 2.512 persones entre docència, recerca i serveis. La prestigiosa Fundación Conocimiento y Desarrollo la situa, entre les 78 espanyoles, en docència en 7è lloc i en recerca, en el 9è. El prestigi no viatja sol!

Una habilitació encertada ha fet que el recinte històric no perdi caràcter. L'exposició de flors i la rehabilitació del Barri Vell han popularitzat l'indret i la UdG és el veí que li dóna prestigi. Milers d'estudiants, talment eixam d'abelles, hi donen vida. La plaça de Sant Domènec els dies no lectius, silenciosa, medita. La cultura, la formació, la professió i l'esdevenir, viatgen junts a la UdG. Hi ha importants infraestructures universitàries en altres indrets de la ciutat, però el conjunt de Sant Domènec i Les Àligues és únic. Bufen vents estranys del Cap i Casal en forma de decret retallant el pressupost, com a mesura per pal·liar la crisi. D'entrada, 9,5 milions d'euros, equivalents a un 16%. És ben clar que no han tingut en compte la capacitat del treball en conjunt de la UdG i el PCT. Les grans possibilitats d'innovació encaixen amb la necessitat de retallar distàncies tecnològiques amb Europa. A Catalunya resta pendent bona part d'actualització qualitativa industrial, per assegurar competitivitat i garantir exportacions. Els centres de recerca han de ser intocables. Hi ha altres fronts que no afecten el futur susceptibles de retallar.

Em proposava seguir parlant de la UdG i ho trobo gairebé tot dit. El passat dia 23, el diari entrevistà el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, el qual ressaltà el paper estratègic del PCT i la seva projecció, que serà una referència per a Catalunya. El dia 21, en un reportatge i entrevista a la rectora Anna Maria Geli, aquesta assumí la retallada amb el cap fred. Confessà un raconet d'euros amb què taparà forats i de l'augment de l'alumnat digué: “Em fa molt feliç.” És d'admirar la seva actitud. Sense despentinar-se, dirigeix el centre de personal més gran de les nostres comarques. Estic segur que practica allò que “els problemes, assumits sovint deixen de ser-ho”. És clar!