En campanya

Ahir a la nit va començar la campanya electoral.

Poques innovacions. Uns partits la van inaugurar al Pertús, per allò de trencar fronteres, d'altres van optar per la tradicional enganxada del cartell, altres–tot i la crisi– van decidir fer un sopar per convocar militants i simpatitzats; hi va haver qui és va mostrar més en consonància amb els nous temps i va decidir d'obrir la cursa electoral destacant la seva presència a les xarxes socials. La gran novetat d'aquest inici de campanya és que després de trenta anys de democràcia per primera vegada participa en l'enganxada del cartell electoral un alcalde de la ciutat de Girona que no és del PSC. En els discursos d'uns i altres, amb els matisos corresponents, tots coincideixen que en aquests comicis ens hi juguem molt. A Girona el PP s'hi juga recuperar el diputat que va perdre fa vuit anys; el PSC, aguantar els dos diputats; CiU, ser la primera força, i la resta, treure un resultat digne. Els ciutadans ho veuen tot plegat com un partit del futbol el resultat del qual està cantat, fins al punt que s'escolten comentaris com aquest: “Si ja sabem qui guanyarà per què gastar tants diners en la campanya electoral? No s'han de fer retallades per la crisi?”