Orientar vot

Abans no comenci la campanya electoral (i davant la insistència dels bisbes a “orientar” el vot dels ciutadans), potser convé recordar que Joan XXIII va ser el primer papa que va tenir la valentia de desmarcar-se obertament de la política. Això significava no donar suport a la Democràcia Cristiana, cosa que fins aleshores el Vaticà no havia deixat de fer. L'excusa era evitar que el partit comunista guanyés escons. Va sense dir que al Parlament italià els partits representats eren molts, però l'enfrontament recurrent, en tots els comicis, era entre els cristianodemòcrates i els comunistes. Amb el seu distanciament, va semblar que el papa Joan prestava ajuda (indirecta) a l'enemic. No era així, evidentment, ja que el seu propòsit era únicament no intervenir en el procés electoral. Com ha de ser. Es va donar el cas, però, que aquell any, el 1963, els comunistes van augmentar el nombre de vots. I en conseqüència, no mancaren les crítiques contra Joan XXIII. Els bisbes, sobretot, es mostraren decebuts. Val a dir, però, que dos anys abans, el 1961, també s'havien mostrat igualment decebuts. I també per l'actitud de Joan XXIII davant del fet polític en si. En aquest cas va ser per haver rebut en audiència el primer ministre, Amintore Fanfani, amb motiu del centenari de la unificació d'Itàlia. Amb aquell gest, i amb les paraules que adreçà a Fanfani, el trauma del Risorgimento va quedar totalment superat. El papa Joan va deixar clar que el Pacte de Letrà era quelcom més que l'acceptació a contracor d'un statu quo no volgut pel Vaticà: era, ni més ni menys, un fet providencial que calia agrair a Déu. La unificació d'Itàlia valia molt més que no les propietats expropiades al Vaticà. Tal era l'actitud d'un papa que sabia estar al seu lloc. L'Església no és (ni ha sigut mai) un fi per ella mateixa. L'últim referent és sempre l'evangeli de Jesús. D'aquí ve que una personalitat tan destacada com Passolini dediqués a Joan XXIII la seva pel·lícula més sorprenent: L'Evangeli segons sant Mateu. Un fet insòlit, si es té en compte l'heterodòxia del personatge: comunista irreductible i homosexual declarat, però admirador, com ningú, de la bondat intel·ligent del papa Joan. Serveixi de referent abans dels comicis.