Cap enrere i barca vella

Des de fa uns anys creix el nombre de francesos que afirmen que “cal tornar enrere”. Són, avui, un 29 per cent que pensa que és necessari fer mitja volta i cercar en les solucions del passat respostes per al futur, que cal abandonar les reformes que acompanyen els moviments de societat i tornar als models antics. I no passa res si aquests models fan una olor fètida i són coberts de teranyines, ja que són les belles teranyines del passat i l'olor fètida és de bon recordar. Abans, aquells que propugnaven aquesta marxa enrere eren anomenats reaccionaris i a vegades ells mateixos reivindicaven amb orgull aquest adjectiu esdevingut nom comú. Avui sembla que no hi hagi cap nom per qualificar aquest moviment creixent, com si la dictadura amable del “sempre endavant” hagués fet oblidar l'existència del també dictatorial “abans era millor”.

L'arrelament profund de l'extrema dreta, com també el naixement d'un corrent dur al si de la dreta parlamentària, autobatejat “dreta popular”, s'explica en part per aquest estat d'esperit que confon nostàlgia i programa electoral. Un estat d'esperit que té efectes paradoxals: alguns líders de l'extrema dreta, bastant reticents (reticents és un eufemisme) a acceptar la presència de musulmans a França, s'han mostrat comprensius davant de l'atemptat, probablement islamista, que ha destruït els locals del setmanari satíric d'extrema esquerra Charlie Hebdo. Comprensius envers els autors de l'atemptat. Una de les especialitats de Charlie Hebdo és l'anticlericalisme multiservei i gairebé cada setmana s'hi publica algun dibuix que caricaturitza cristians, musulmans o jueus en allò que la pràctica de les seves religions respectives pot tenir d'intolerant, segons el setmanari. Inevitablement, les franges més radicals d'aquestes tres religions insulten o ataquen aquesta revista i, així, s'ha anat creant una mena de fraternitat interreligiosa contra l'ateisme militant i, doncs, contra la llibertat d'expressió. Per dir-ho d'una altra manera, un cert nombre de cristians integristes solen detestar els musulmans, excepte quan un cert nombre d'aquests, també integristes, ataquen els lliurepensadors amb còctels Molotov.

La mentalitat reaccionària també ha canviat i, adaptant-se de grat o per força al segle XXI, la voluntat política de “tornar enrere” s'aplica amb paràmetres actuals, que integra el fet que els musulmans també tenen el dret de queixar-se de les lleis que permeten que es caricaturitzi Mahoma, com permeten que es caricaturitzi Jesús, Moisès o Buda. De mica en mica, aquest pensament reaccionari torna a impregnar la societat i, a sis mesos de les presidencials, és bastant evident que comença a constituir una reserva de vots considerable. Alguns debats que vindran seran dignes de ser recordats.